Oberta el 13/11/1977 per Antonio G. Picazo, Joan López i Ignacio Ruiz, que van haver-hi de dedicar 6 atacs entre setembre i octubre. La via va ser reequipada amb parabolts al 2002. És una de les grans clàssiques de la paret, juntament amb les imprescindibles Galí-Molero i Promio-Moreno. És una gran via per gaudir del magnífic ambient bigwallero de Roca Regina.
La via està dedicada a Pere Camins Millanés (02/03/1957 – 24/09/1977), un escalador molt estimat pels seus companys, i que malauradament va morir amb només 20 anys quan escalava sense corda l’Espolón del Jiso als Picos d’Europa. En Pere estudiava al Col·legi Casp, i als 13-14 anys va entrar a l’AGRUECC (Agrupació Excursionista del Col·legi Casp) quan encara no s’hi feien activitats d’escalada. Va aprendre a escalar al Sot del Bac de forma autodidacta amb els seus amics de l’AGRUECC, com en Xavier Cabré i en Bartomeu Puiggròs, entre d’altres.
En Pere Camins va progressar molt ràpid en l’escalada, aviat es va fer del CADE i, gràcies al seu sorprenent currículum, amb només 18 anys va entrar a formar part del GAME. Algunes de les seves escalades més rellevants van ser:
- 23 i 24/07/1975: Pilier Bocalatte al Montblanc du Tacul amb Josep Lalueza. 1ª estatal.
- 17 i 18/09/1976: Rabadà-Navarro al Naranjo de Bulnes amb Sergi Martínez.
- Jul 1977: Spigolo Giallo a la cima Piccola di Lavaredo amb Joan German Cassola i Sergi Martínez.
- Jul 1977: Cassin-Ratti a la Cima ovest di Lavaredo amb Sergi Martínez, Lluís Hortalà, Antonio G. Picazo, Manolo Martínez i José Rodríguez. Segurament la 3ª catalana.
Una cordada forta pot fer la Pere Camins en unes 6 h però, si anem justos de grau, l’horari es dispara de seguida, ja que trobarem molt Ae i sortides d’estreps exigents. A la R5 (feixa) és un bon moment per valorar com anem d’horari, ja que diverses cordes fixes permeten abandonar fàcilment cap a la dreta. La roca és excel·lent en tota la via i l’equipament està en perfecte estat. El grau obligat és mínim 6a, sobretot pel llarg 13 que ens ha semblat el més obligat.
Orientació
Sud
Aproximació
Aparquem a l’esplanada que hi ha davant el pont del tren (enllaç a Google Maps). Creuem la carretera i prenem el corriol que transcorre per l’esquerra del torrent del Bosc. Més endavant prenem un trencall que baixa a la dreta i ens permet accedir al fons del torrent. Fem una grimpada al punt més feble de la paret i accedim a l’alçada de la Pere Camins (la Galí-Molero comença més a l’esquerra).
Material
18 cintes, friends fins al Camalot #2, tricams, estreps i un frontal. Si anem justos de grau, pot resultar molt útil un ganxo o una tramposa.
Descens
- Opció 1 (caminant): Seguim la carena en direcció a l’esquerra (oest) fins enllaçar amb el PR que baixa fins al torrent. Creuem el llit del torrent i seguim un corriol amb marques grogues que primer puja una mica i després baixa fins la carretera. Es un camí molt maco i agradable.
- Opció 2 (rapelant): Anem a la dreta (est) fins que veiem una fita amb un pal. Un cable ens porta al primer ràpel de 25 m, després fem un segon ràpel volat d’uns 50 m fins al terra i un camí fitat ens porta còmodament a la carretera.
Cordada
Cesc Aldabó i Jordi Ceballos
Enllaços
Agraïments: Xavier Cabré, Josep Lalueza, Jordi Lalueza i Edu Sallent
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
