Per cortesia d’Antonio G. Picazo, pengem en format PDF el llibre “Escalades al Montsec, Mont-rebei””, que va ser publicat l’any 1989 per Edicions Pleniluni, i va ser la primera guia de Mont-rebei. D’aquest llibre es va fer una única tirada de 1.200 exemplars que es van esgotar de seguida, però mai se’n va fer una segona edició…
Per cortesia d’Antonio G. Picazo, pengem en format PDF la “Guía de escaladas en la Plantació”, que va ser publicada l’any 1996, i va ser la primera guia de la Plantació (Montserrat)…
La Valentín Casanovas a la Paret de l’Aeri va ser oberta al setembre de 1976 per José Rodríguez (“Rodri”) i Antonio G. Picazo, quan tenien només 19 anys. El nom de la via és en homenatge a Valentín Casanovas Puig, un company de feina del Rodri que era d’Esparreguera i amb qui tenien molt bona amistat…
La via Perfil de Otoño va ser oberta l’any 1989 per Antonio Garcia Picazo i Remi Brescó. La primera tirada no ofereix problemes, però la segona té una sortida obligada d’estreps de V+ (més aviat 6a) on cal donar la talla o volar, i és que quan deixes els estreps no hi ha marxa enrera!
La Justel-Hita-Picazo es troba a la Torre de Lleida (Esplovins), i va ser oberta l’any 2002 per Angel Justel, David Hita i Antonio G. Picazo. De fet, totes les primeres tirades les havia obert l’Antonio prèviament, i va convidar al David i Angel per acabar-la. Es una via molt llarga (al voltant d’uns 650 metres), variada, sostinguda i força equipada, un itinerari del tot recomanable…
Neuronium va ser oberta l’any 2001 per Antonio G. Picazo, Oscar Medel i David Hita. Aquesta via es troba al Tossal de Coscollet, una paret que per les seves característiques no és massa visitada, ja que les vies són molt llargues (de 500 a 675 metres), l’aproximació i abandonament són complicats, les vies en general estan poc equipades, i hi ha força roca a controlar. La Neuronium són 675 metres …
Nazgul va ser oberta l’any 1981 per Antonio G. Picazo, Miguel Muñoz i César Romero. Enfrontar-se a una via de Montrebei sempre dóna un cert respecte, i que la via s’anomeni Nazgul, com els espectres diabòlics de Tolkien, la veritat és que no ajuda precisament a començar relaxat… La via ens ha agradat molt, té alguns trams ben guapos, com la formidable segona tirada, o el curiós túnel que has …
Les Montserratines és una zona de conglomerat a la Mora Comdal (Odèn) que recorda molt a Montserrat. Es un indret molt maco i especialment tranquil, on hem fet 3 vietes: Estrella a Les Amoroses (d’Antonio G. Picazo): Una via molt curta per pujar al cim més carismàtic de la zona. Normal al Bèlit d’Oliana (de Kildo Carreté i Falkner, any 1953): Sense ressenya. Quan l’Armand ha arribat a dalt ja …
La Blanco-Picazo va ser oberta l’any 2001 per Miquel Blanco i Antonio G. Picazo, i va ser la primera via d’aquesta curiosa agulla. Es tracta d’una via exigent…
L’Esperó de Llebeig (o Lo Somni de Sant Joan) va ser oberta l’any 1989 per Joan Nubiola, Francesc Palau, Fredi Parera i Antonio G. Picazo, i es va incloure dins el conjunt de vies blaves de Montserrat…