Stradivarius va ser equipada per dalt al 1991 per Antoni Cugat. Ens ha semblat una via totalment recomanable, que ofereix una escalada vertical i molt agraïda. La roca té un tacte excel·lent i l’equipament és força generós. L’itinerari transcorre tota l’estona a l’esquerra de l’Aresta del Violí, excepte els primers metres que són comuns. A destacar el primer llarg, boníssim! El segon llarg també és maco, però el seu recorregut resulta poc lògic al anar tota l’estona amb tendència a l’esquerra per no tirar-se a sobre de l’Aresta del Violí.
Orientació
Sud
Aproximació
Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet i prenem el camí que passa per darrera del refugi en direcció oest. Passem per davant del Gat, de la Roca d’en Barberà i a continuació arribem a la Miranda de Sant Benet. El peu de via és comú amb l’Aresta del Violí. La via es pot començar a baix de tot, o potser val més la pena pujar uns 10m caminant per la canal i entrar a la via còmodament amb un petit flanqueig.
Material
15 cintes. Opcionalment un Totem negre i un Camalot #1
Descens
Un cop al cim, fem una petita desgrimpada i baixem caminant per la canal entre la Miranda de Sant Benet i la Panxa del Bisbe.
Cordada
David Cabañas i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
