L’Aresta del Violí va ser oberta l’any 1982 per Albert Ibáñez i Toni González, i és una vieta molt recomanable. D’aquesta via trobarem informació contradictòria a la xarxa, des de piades on comenten que és una via fàcil de V inferior, a d’altres que diuen que és una via amb caràcter on més val no caure…
Doncs bé, això és degut a que la via no sempre ha tingut el mateix equipament… resulta que fa anys algú hi va afegir un bon grapat de parabolts, convertint-la en un recorregut “love-climbing”, mentre que al 2013 es van retirar totes aquestes expansions afegides.
La via ens ha agradat molt, la roca és excel·lent i hi ha diversos trams picants on cal escalar entre assegurances. Respecte al grau, cal tenir present que estem parlant d’un V dels anys 80 a Sant Benet.
Orientació
Sud-est
Aproximació
Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, i prenem el camí que passa per darrera del refugi en direcció oest. Passem per davant del Gat, de la Roca d’en Barberà i a continuació arribem a la Miranda de Sant Benet. El peu de via és comú amb la via Stradivarius.
Material
6 cintes, una baga per merlet, algun tascó petit i friends fins al Camalot #1
Descens
Un cop al cim, fem una petita desgrimpada i baixem caminant per la canal entre la Miranda de Sant Benet i la Panxa del Bisbe.
Cordada
Sandra Serra i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
