Oberta el 27/05/1979 per Xavi Vidal, Enric Bueno, Josep Maria Caballé i Josep Rafael Alsina “Morti”. Actualment es troba reequipada…
Oberta l’any 1986 per Kildo Carreté i el seu fill Josep. És una via recomanable, força vertical, completament equipada i amb roca excel·lent….
Oberta el 29/12/1991 per Joan Armengol en solitari. És una vieta ben curiosa per accedir al cim del Senatxo, i que està oberta amb només 3 expansions. Després del darrer spit, trobem una pitonissa (de la que no ens hi hem penjat) i a continuació cal fer un pas de ganxo…
No hi ha dades de la primera ascensió. Antigament la pujaven amb un pas d’esqueneta, però actualment està equipada amb 2 spits que permeten superar el desplom…
Oberta a l’agost de 1981 per Jordi Marzal “Fontxito” i Manel Pereira Leiva. Originalment la van anomenar “Sugar Mountain” en referència a una cançó de Neil Young, però després de la mort del Manel al 2001…
Oberta el 12/09/1965 per Joan Cerdà i Manel Cervera. És una preciosa via d’autoprotecció, amb un recorregut completament lògic que transcorre per un pany de roca excel·lent. No hi trobarem expansions…
Oberta els dies 30-31 juliol de 1988 per Josep Lluís Rubio, Josep Miró “Pepe”, Estefania Félez, Gel González “Rampo” i Claudi Díaz. La via transcorre per un pany de roca excel·lent…
No hi ha dades de la primera ascensió. El nom de l’agulla és en referència a la petita figuera que hi ha al seu vessant oest, per on transcorre la clàssica Torras-Nubiola…
Oberta al 1977 per Jordi Besora i Ricard Castellví, és una de les grans clàssiques de Roca Monera, juntament amb la Fernández-Molero. La via es troba reequipada amb bolts…
Oberta el 29/4/1973 per Josep Esquinas i els germans Jordi i Marcel Mangot. Anys enrere, aquesta via es coneixia erròniament amb el nom de Diedre Vallès, però el nom correcte és “La patatona”, que fa referència a que l’encastament del primer llarg els va recordar a “la patata” d’una dona…