En aquest llibre publicat al 1991, en Joan Jover va fer una interessant selecció de 55 vies repartides per tota Catalunya…
Compartim un PDF de 555 pàgines que conté una selecció de gairebé tots els articles d’escalada en roca que van aparèixer publicats a EXTREM, una mítica revista d’escalada que va durar del 1981 al 1996. Els escanejos estan fets en alta resolució…
Oberta el 20/10/1981 per Joan Chaparro “Chapi” i Jaume Grau. Els 2 primers llargs pertanyen a altres vies més antigues (el primer és del Diedre Cursillista, i el segon de la via GER), però la resta de llargs sí que són de nova obertura…
Aquesta via consta a tot arreu com una obertura de la cordada Banzo-Sáez, però hem detectat que és un evident error històric, ja que en Jesús Banzo va publicar l’obertura Banzo-Sáez a la Revista Cordada de 1969 i descriu que van pujar per la xemeneia…
Hi ha dues cordades que s’atribueixen l’obertura d’aquesta preciosa xemeneia. Per una banda, Jesús Banzo i José Sáez van publicar a la Revista Cordada una detallada explicació d’aquesta obertura realitzada el 31/8/1969 i que van batejar com Fisura Banzo-Sáez. Degut a un error històric que hem detectat, la Banzo-Sáez consta malament a tot arreu…
Oberta el 12/07/1936 per Sebastià Figuerola i Roger Sanromà, just 5 dies abans que esclatés la Guerra Civil. És una via històrica, ja que va ser la primera de la Paret de Penya Roja. Molts anys després, sense saber que l’itinerari ja era obert, es va reequipar i batejar amb el nom de via “Cursetista”.
Aquest llibre és un dels grans clàssics de l’escalada montserratina, on Antonio García Picazo fa una selecció de les escalades que considera més maques de tot Montserrat. El llibre ha tingut 3 edicions diferents…
Nascut a Barcelona, en Joan Nubiola va ser un dels escaladors pioners catalans. Al llarg de gairebé 50 anys d’activitat, va obrir més d’un centenar de vies…
Oberta el 30/4/2023 per Armand Ballart, Nandi Salas i Edgar Tous. Als 2 primers llargs, la via segueix un recorregut molt sinuós per així evitar estratègicament un parell de línies de desploms. És un itinerari sorprenent…
Oberta al novembre de 2006 per Rafel Vicente i Francesc Suñol. És recomanable muntar una reunió aprofitant el segon spit del tercer llarg, i la podem reforçar amb un friend mitjà. La roca és excel·lent i el darrer muret de la via és fabulós…