La Normal al Talp va ser oberta l’any 1949 pels sabadellencs Andreu Sorolla (membre del CES) i amics del TIM. La via comença amb una primera tirada pel vessant oest del Talp, que supera una canal selvàtica i ens permet accedir al collet entre el Talp i la Monja. La segona tirada puja pel vessant nord, amb un tram vertical de cinquè grau que resulta exposat donat que no hi ha cap equipament i els primers metres són de difícil protecció…
La via Ecològica va ser oberta el 23/02/1980 per Santi Llop, Josep Lluis Moreno i Pep Masip (“Nifo”). La via consta de 2 tirades i supera un espectacular sostre ratllat per una fissura. Lo més destacable és que en tota la via no hi ha cap expansió (sense comptar les reunions) ni cap pitó, amb el que la protecció és exclusivament a base de flotants. Bé, algú ha posat un parell de ploms a la segona tirada, però amb el material indicat no fan cap falta. Val la pena reservar almenys un parell de friends mitjans per protegir el diedre final. Per cert, la via sencera ha estat alliberada amb un grau de 7b…
La Navarro-Estorach al Tub va ser oberta el 21/8/1946 per Emili Navarro i els germans Maria, Josep i Francesc Estorach. Aquesta va ser la primera escalada real al Tub, ja que anteriorment només s’hi havia accedit amb un tronc des de la Patata. En aquell temps, el Tub era una agulla molt cobejada, i actualment la majoria d’escaladors no la coneixen de res, és curiós com canvien les coses amb el pas dels anys…
Per cortesia de César A. Pérez de Tudela i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pengem en format PDF l’edició en castellà del llibre “Guia d’escalades a Montserrat”, que va ser publicat l’any 1971. César A. Pérez de Tudela és probablement un dels alpinistes més coneguts a Espanya. Al 1970 es va fer molt popular gràcies al programa “Las diez de últimas” de TVE…
La Negrona va ser oberta el 6/1/1973 per Enric Renom i Francesc Sorolla (fill d’Andreu Sorolla), i és una variant de sortida de la Tutankamon que ja havia estat oberta al 1962. Ens ha semblat una via molt ben trobada i del tot lògica, ja que va a cercar el cridaner encastament del Cap de Faraó. La via té bon ambient i la roca és la típica de la regió (a controlar a les tirades de baix i excel·lent al final). A la tirada d’A2 hi ha algun pitó vell, i la darrera tirada està neta (molt recomanable portar un Camalot #5). La via ha estat alliberada amb un grau de 7a…
L’Aresta Brucs a la Proa va ser oberta l’any 1985 per Armand Ballart, Jordi Verdaguer i Maribel Lizarán, seguint un recorregut agosarat on l’únic equipament que van deixar són 2 pitons i els burins de les reunions. Al 1990 uns altres escaladors van obrir l’Esperó del Vent, que la trepitja en 2 trams, afegint xapes on no n’hi havia cap. En el seu moment hi va haver certa polèmica, però el tema va quedar així…
Estereo 60 va ser oberta per Armand Ballart i Fredi Parera al 1992. El nom de la via és en record a l’aparició del so estèreo als anys 60, on el so és gravat i reproduït en 2 canals, a diferència del so mono on hi ha 1 únic canal. Tal com explica l’Armand al seu blog Teràpia Vertical, aquesta via és un autèntic trofeu de col·leccionista ja que transcorre per terreny molt discret…
La Festa del Paca va ser oberta l’any 2001 per Jaume Clotet (Paca) en solitari, i ressegueix una línia del tot evident per l’arrogant paret est de la Roca Roja. Es tracta d’una via ben guapa en el seu estil i poc domesticada, on hi ha una combinació molt ben trobada de trams xulos en lliure i trams d’artifo a equipar. L’itinerari ens ha recordat molt a quan vam fer l’Amics del Sol que es troba just a l’esquerra i és de característiques similars.
Per cortesia de la família de Jaume Ramon i Morros, de Rafael Dalmau Editor, i de l’ABE de la UEC, pengem en format PDF el llibre “Tres escoles d’escalada: Sant Llorenç del Munt, El Sot del Bac, Els Mollons”, que va ser publicat al 1971. En Jaume Ramon va ser un dels principals promotors de la creació de la SAME (Secció d’Alta Muntanya i Escalada)…
Per cortesia de la família de Josep Maria Rodés, de Ferran Labraña i de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pengem en format PDF el llibre “Roques, parets i agulles de Montserrat 5/Regió dels Ecos”, que va ser publicat al 1982. En Josep Maria i Ferran van iniciar el 24/09/1970 l’ambiciós projecte de publicar els llibres “Roques, parets i agulles de Montserrat”, i això els va suposar 11 anys d’intens treball. El primer volum relatiu a la regió d’Agulles el van publicar al 1972, i el darrer no va aparèixer fins al 1982. Aquest darrer volum el van dedicar a Ecos, la regió on històricament l’escalada havia estat menys desenvolupada, degut en bona mesura al seu difícil accés…