Oberta els dies 30 i 31/10/1999 pels germans Albert i Oscar Masó. És una via on destaca l’exigent primer llarg de diedre, amb roca a controlar i poc evident de protegir amb flotants. A més, l’hem trobat despitonat, i això ens ha donat força més feina de la que preveiem. Hem sanejat bastant la roca i hi hem deixat un pitó casolà, cortesia de Jordi Cuevas. Tot i això, segueix sent recomanable dur algun pitó per protegir aquest llarg.
El segon llarg és molt curt, agradable i amb roca excel·lent. Al darrer llarg, la principal dificultat és una curta fissura desplomada en A1, que es pot superar sense necessitat de pitonar.
Orientació
Oest
Aproximació
Aparquem al Camí de Can Farrés del Bruc (enllaç a Google Maps), des d’on seguim el corriol fins al Castell. Remuntem el Clot del Tambor fins a la Cova d’en Xebret i passem per davant de la Cova de l’Arcada. Deixem enrere una esllavissada i, més endavant, prenem un corriol que surt a mà dreta i s’enfila amunt. Superem unes grapes metàl·liques i continuem cap a la dreta fins a arribar al Cavall dels Brucs. En conjunt, és una aproximació força enrevessada; hem penjat el track a Wikiloc (obrir enllaç).
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #2, tascons, tricams i 2 universals mitjans
Descens
Un cop a la savina del cim, podríem fer el descens clàssic en dos ràpels, però és més recomanable desgrimpar uns metres cap a la dreta fins a la reunió de la via Foguera Nocturna, des d’on baixem amb un únic ràpel de 45 m fins a terra.
Cordada
Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
