Oberta el 30/7/1981 per Xavi Vidal i Joan Carles Serrano, és una via ben curiosa, ja que flanqueja pel vessant est tota la Miranda de les Boïgues, aprofitant les reunions i alguna expansió de les vies que va trobant pel camí.
Sempre i quan ens agradin els flanquejos, resulta una via divertida i original, amb un grau amable al voltant del IV grau excepte al primer llarg, on hi ha un tram exigent i especialment exposat pel segon de cordada, que es juga una bona campanada! Per evitar el pèndol, hem deixat un maillon a una xapa, que facilita la maniobra per despenjar al segon. Per fer-ho així, lo més pràctic és anar amb doble corda, ja que mentre amb una corda et despengen, amb l’altra et poden anar recuperant a mida que flanqueges. La R1 aprofita una reunió de la Mompart.
El segon llarg es fa molt millor i la R2 aprofita una reunió de la Garcia-Vidal. El tercer llarg és molt fotogènic i la R3 aprofita una reunió de la Conchi. Per acabar, el darrer llarg de sortida és comú amb la Conchi (que ja era oberta del 1980), són 45m al voltant de III grau, però està desequipat i només entra 1 friend en tot el recorregut. Per reduir el grau d’exposició d’aquest darrer llarg, hem vist que hi ha 2 o 3 punts on es pot pitonar perfectament (llàstima que no en dúiem).
Orientació
Est
Aproximació
Des de Can Maçana anem cap al Refugi Vicenç Barbé. Pugem el Pas de les Portelles i anem direcció al refugi, però ben aviat prenem un trencall a l’esquerra que puja ben directe fins al vessant sud de la Miranda de les Boïgues. Grimpem amb cura i accedim a dalt del contrafort, al mateix punt on també comença l’Aresta Brucs.
Material
5 cintes i friends fins al Camalot #2. Opcionalment 2 pitons universals per protegir el darrer llarg de la Conchi.
Descens
Desgrimpem amb compte un parell de ressalts (opcionalment es poden rapelar).
Cordada
Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
