Oberta el 30/08/1953 per Carles Olivella, Josep Alaix, Andreu Sorolla i Josep Monistrol “Campanilles”. En Carles Olivella va ser l’ideòleg d’aquesta obertura, i és qui va encapçalar l’escalada. Inicialment van batejar l’agulla com “el fal·lus”…
La via del Cuervo va ser oberta al setembre de 1977 per Toni Gonzalez “abuelo” i Jordi Solé. El Braguer és una magnífica agulla que en algunes fonts apareix mal anomenada com “Tornillo”, però el nom correcte és Braguer, ja que és com la van batejar els primers ascensionistes al 1953…
Oberta el 27/05/1979 per Xavi Vidal, Enric Bueno, Josep Maria Caballé i Josep Rafael Alsina “Morti”. Actualment es troba reequipada…
Oberta l’any 1986 per Kildo Carreté i el seu fill Josep. És una via recomanable, força vertical, completament equipada i amb roca excel·lent….
Oberta el 29/12/1991 per Joan Armengol en solitari. És una vieta ben curiosa per accedir al cim del Senatxo, i que està oberta amb només 3 expansions. Després del darrer spit, trobem una pitonissa (de la que no ens hi hem penjat) i a continuació cal fer un pas de ganxo…
No hi ha dades de la primera ascensió. Antigament la pujaven amb un pas d’esqueneta, però actualment està equipada amb 2 spits que permeten superar el desplom…
Oberta a l’agost de 1981 per Jordi Marzal “Fontxito” i Manel Pereira Leiva. Originalment la van anomenar “Sugar Mountain” en referència a una cançó de Neil Young, però després de la mort del Manel al 2001…
Oberta el 12/09/1965 per Joan Cerdà i Manel Cervera. És una preciosa via d’autoprotecció, amb un recorregut completament lògic que transcorre per un pany de roca excel·lent. No hi trobarem cap expansió…
Oberta els dies 30-31 juliol de 1988 per Josep Lluís Rubio, Josep Miró “Pepe”, Estefania Félez, Gel González “Rampo” i Claudi Díaz. La via transcorre per un pany de roca excel·lent…
No hi ha dades de la primera ascensió. El nom de l’agulla és en referència a la petita figuera que hi ha al seu vessant oest, per on transcorre la clàssica Torras-Nubiola…