Oberta el 5/10/1954 per Josep Santacana, Josep Gómez i Enric Novell, té el mèrit de ser la primera via de la Dent de Rossell, un itinerari de 475 metres d’aventura, que supera la paret sencera i on només hem trobat un pitó i 2 bagues. Aquesta cordada va obrir la via en un temps vertiginós de 6 hores…
Oberta al juny de 1980 per Manuel Pérez «Lete» i Jose Hidalgo. Els 2 primers llargs estan reequipats amb parabolts, i la via ha estat alliberada amb un grau de 7a+. El Mahayana és una de les branques principals del budisme…
Oberta el 11/04/1987 per Josep «Pito» Arilla i Josep Maria Tunica, i anys després reequipada per César Pérez Hurtado. Ens ha semblat una via molt estètica, divertida d’escalar i ben recomanable. La roca és excel·lent i recorda moltíssim a Riglos…
El 3/3/1984, l’Alex Simón i el Chema van fer aquest recorregut de l’Aresta Brucs, però en realitat és una combinació de 2 vies que ja eren obertes d’abans. El primer llarg és comú amb la via Tonta…
D’aquesta via només hem trobat la informació que apareix al Montserrat Pam a Pam, on indica que va ser oberta per Alcubierre i amics, i està graduada de VI grau…
Oberta el 1/8/1998 per Esteve Sebastià i Raul Patiño. Està equipada amb spits en bon estat i és una via ben recomanable. La roca al tram inicial és una mica relliscosa, però més amunt es transforma en excel·lent i ens ofereix una escalada vertical molt agraïda…
Oberta el 22/04/1956 per Domingo Arenas i Andreu Sorolla. Actualment es troba generosament reequipada amb parabolts, però originalment era una via molt exposada…
És coneguda també com a via Capeta, però en Carles Llovet ha detectat que és un error històric. Si bé és cert que la primera ascensió coneguda va tenir lloc el 24/9/1952 per Ignasi Capeta i Julià Carbó…
Oberta el 1/11/1942 per Joan Mas, Pere Bosquets, Josep Maria Tarragó i Carles Balaguer, membres de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). Aquests escaladors van obrir altres vies ben destacables…
Oberta el 30/06/1994 per Amadeu Pagès i Joan Rovira. Ens ha semblat una via molt bona i recomanable, que transcorre per la gran placa del vessant nord de la Saca gran. La part més obligada és el tram de V+ després de la tercera xapa, uns metres on cal anar bé de finura montserratina…