Oberta el 29/12/1991 per Joan Armengol en solitari. És una vieta ben curiosa per accedir al cim del Senatxo, i que està oberta amb només 3 expansions. Després del darrer spit, trobem una pitonissa (de la que no ens hi hem penjat) i a continuació cal fer un pas de ganxo…
No hi ha dades de la primera ascensió. Antigament la pujaven amb un pas d’esqueneta, però actualment està equipada amb 2 spits que permeten superar el desplom…
Oberta a l’agost de 1981 per Jordi Marzal «Fontxito» i Manel Pereira Leiva. Originalment la van anomenar «Sugar Mountain» en referència a una cançó de Neil Young, però després de la mort del Manel al 2001…
Oberta el 12/09/1965 per Joan Cerdà i Manel Cervera. És una preciosa via d’autoprotecció, amb un recorregut completament lògic que transcorre per un pany de roca excel·lent. No hi trobarem cap expansió…
Oberta els dies 30-31 juliol de 1988 per Josep Lluís Rubio, Josep Miró «Pepe», Estefania Félez, Gel González «Rampo» i Claudi Díaz. Al 2025, la via va ser restaurada amb bolts…
No hi ha dades de la primera ascensió. El nom de l’agulla és en referència a la petita figuera que hi ha al seu vessant oest, per on transcorre la clàssica Torras-Nubiola…
Oberta al 1977 per Jordi Besora i Ricard Castellví, és una de les grans clàssiques de Roca Monera, juntament amb la Fernández-Molero. La via es troba reequipada amb bolts…
Oberta el 29/4/1973 per Josep Esquinas i els germans Jordi i Marcel Mangot. Anys enrere, aquesta via es coneixia erròniament amb el nom de Diedre Vallès, però el nom correcte és «La patatona», que fa referència a que l’encastament del primer llarg els va recordar a «la patata» d’una dona…
No hi ha dades de la primera ascensió a aquesta agulla. Fa uns anys estava equipada amb diverses expansions afegides amb el pas dels anys, però actualment es troba desequipada…
No hi ha dades de la primera ascensió, va ser escalada el 14/11/1954 per Josep M. Torras, Joan Nubiola i Jordi Riera, però ells ja tenien clar que s’havia escalat abans…