En Josep Maria Torras va ser un destacat muntanyenc català que va esdevenir un pioner de l’escalada i l’espeleologia a Catalunya. Al llarg de gairebé 72 anys d’activitat, va obrir més de 150 vies d’escalada, va explorar per primer cop nombroses cavitats, va fer 400 ascensions a tres-mils pirinencs…
Oberta l’any 1995 per Manel Pedro “Gastón” i Felipe Oblanca. Ens ha semblat una bona via d’estil clàssic, amb roca excel·lent i equipada amb burins en bon estat i algun pitó…
Oberta el 3 i 4 de gener de 1999 per Joan Jover en solitari. És una de les primeres vies de la Serra de Sant Joan, la roca és excel·lent i està oberta amb un equipament mínim…
Oberta el 30/08/1959 per Jaume Cerdà, Joan Cerdà i Miquel Muñoz. El Martell és una agulla ben maca que si no rep més visites és simplement perquè no té cap via del tot fàcil ni gaire equipada, i l’Aresta Brucs evidentment no és pas l’excepció…
Al llarg dels anys en que a Montserrat va funcionar el Refugi de Santa Cecília (1978-2011) es van recopilar 15 llibres de piades, on hi trobem un munt d’informació històrica interessant sobre l’escalada a Montserrat…
La via Silvia va ser oberta el 12/10/1991 per Pere López en solitari. És una via molt ràpida, agradable i amb roca excel·lent per enfilar-nos a la Miranda de les Boïgues. Segons la guia d’Agulles de J.M. Dalmau, a dalt del contrafort comencen 2 vies però en realitat n’hi ha 3…
Oberta el 7/9/1958 per Joan Cerdà i Jordi Riera. És una bonica Aresta Brucs que es va obrir sense expansions i amb el pas dels anys se li han anat afegint un bon grapat…
Equipada l’any 2006 per Pau Escalé i Xevi Dorca. Amb els seus 15 llargs i 485m de recorregut és la via més llarga de la Dent d’en Rossell. Tot i la seva llargària, la via es troba força equipada, la roca és excel·lent i és relativament ràpida d’escalar…
Oberta l’any 2013 per Àngel Rafart, Sergi Martínez i Josep Delgado. El nom de la via és en homenatge a Jordi Corominas “Kuru”, un bon amic dels oberturistes que havia mort al 2010…
Oberta el 8/8/1985 per Julián Extremera i Jordi Mateu. Aquesta via transcorre gairebé per l’aresta nord-est de l’Esquelet, és una via molt ràpida a combinar amb qualsevol altra per la zona. L’itinerari no ha estat mai restaurat, es manté amb els burins originals…