Oberta el 17/10/1973 per José Maria Barcos i Miguel Sevil, una via que recorre l’evident esperó nord-est de Peña Rueba. Amb els seus 450m, és una de les vies més llargues del massís. Va ser oberta amb només 12-14 pitons…
Oberta el 30/06/1961 per Rafael Montaner i Alberto Rabadá “Edil”, un itinerari pel bell mig de la proa de Peña Oroel, una preciosa muntanya que ha esdevingut tot un símbol de Jaca. Al cim hi ha una enorme creu de ferro…
Oberta el 13/11/1977 per Antonio G. Picazo, Joan López i Ignacio Ruiz, que van haver-hi de dedicar 6 atacs entre setembre i octubre. La via va ser reequipada amb parabolts al 2002. És una de les grans clàssiques de la paret…
Oberta el 26/09/1999 pels germans Albert i Oscar Masó, que no van fer ressenya oficial. El nom de la via és en referència a que el dia de l’obertura van utilitzar un tascó…
No hi ha dades de la primera ascensió a aquesta magnífica agulla, la informació més antiga disponible és que Josep Maria Torras i Gabriel Dalmau (“Biel”) en van fer la 4ª ascensió el dia 28/10/1956…
Oberta el 11/12/2005 per Xavi Vidal i Verena Masius. La via té un recorregut ben curiós, ja que fa un llarg flanqueig a la dreta…
Oberta el 1/8/2000 per Josep Moragas, Enric Sales, Robert Castells i Ramon Majó. La via transcorre per un pany de roca excel·lent i es troba completament equipada…
Oberta els dies 14 i 15/6/1986 per Aitor Ormaetxea, Marc Arbós i Alexis Tibau. És una via preciosa, amb roca excel·lent i un recorregut elegant que ressegueix un sistema de fissures…
Oberta el 22/6/2002 per Josep Escofet, el seu fill Franc Escofet, Toni Sánchez, Jean Charles Peña i Francesc Garcia. La via ens ha agradat força, sobretot el magnífic tercer llarg…
Oberta el 25/9/1960 pels francesos Pierre Sala i Jean-Pierre Bobo, del CAF de Perpignan. Tal com van narrar al número 18 de “Cimes Pyrénéennes”, havien fet una primera jornada de reconeixement al juny de 1960, en que van deixar alguns pitons al primer tram. Uns mesos més tard…