Oberta el 25/9/1960 pels francesos Pierre Sala i Jean-Pierre Bobo, del CAF de Perpignan. Tal com van narrar al número 18 de “Cimes Pyrénéennes”, havien fet una primera jornada de reconeixement al juny de 1960, en que van deixar alguns pitons al primer tram. Uns mesos més tard…
Oberta el 8/5/1982 per Joan Riera “Indio”, Miquel Turull, Jordi Turull, Francisco Jurado, Ferran Hernández, Amadeu Pagès i Josep Puig. Anys més tard, els mateixos oberturistes van decidir…
Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam“, aquesta via va ser oberta l’any 1927 per Isidre Suana, Jaume Torras, Josep Belil i Gaietà Trenchs. És una via ben maca i recomanable, tot i que té uns primers metres exposats on cal superar un muret…
Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam”, aquesta via va ser oberta als anys 40 per Josep Alaix i Jaume Camarasa, però es desconeix com la van batejar. Al 1971 en Pep Graells, Lluís Comas i Jordi Carreras “Cuc” la van escalar pensant que obrien via…
Per cortesia de la família de Josep Barberà compartim en format PDF el llibre “Montserrat Pam a Pam Manuscrit Original, Regió dels Ecos”…
Oberta a l’abril de 1994 per Josep Grau, Josep Estruch, Francesc Domínguez, Xavi Varela i Miquel Sala. És una de les grans clàssiques del vessant sud de Montserrat, una via molt agradable i amb roca excel·lent…
Oberta els dies 28-29 i 30 de desembre de 1979 per Ricard Vila i Jean Charles Peña, en un total de 15 hores d’escalada efectiva. Sorprenentment va ser oberta en ple hivern, però és que en aquelles dates començava a haver força activitat pel congost…
Oberta el 4/6/1947 per Angel Serón i Francisco Fau, és una via molt recomanable com a primer contacte amb els Mallos. Actualment es troba reequipada com a via de love-climbing…
Oberta el 28/06/1970 per Javier Aldaya, Andoni Feliu, Carlos Santaquiteria i Iñaki Tapia. És segurament la via més repetida de Peña Telera, un itinerari sorprenent per la seva verticalitat i el preciós entorn…
Oberta el 21/12/1991 per Joan Rovira, Ricard Darder i Amadeu Pagès, i parcialment restaurada anys més tard. És una via molt ben trobada, on destaquen el curiós slab inicial, i especialment tot el segon llarg, que recorre una espectacular fissura…