Oberta el 17/10/1973 per José Maria Barcos i Miguel Sevil, una via que recorre l’evident esperó nord-est de Peña Rueba. Amb els seus 450m, és una de les vies més llargues del massís. Va ser oberta amb només 12-14 pitons…
Oberta el 4/6/1947 per Angel Serón i Francisco Fau, és una via molt recomanable com a primer contacte amb els Mallos. Actualment es troba reequipada com a via de love-climbing…
Oberta l’any 2011 per Luis Royo, Julio Benedé i Carlos Roy, del grup Sendero Límite. Inicialment la via arribava només fins a la feixa, però posteriorment la van allargar amb un segon tram d’escalada fins al cim…
Oberta el 7/7/2012 per Luis Royo, Carlos Roy, Carlos Budría i Julio Benedé, del grup Sendero Límite. La via transcorre pel pany de paret immediatament a la dreta de la Oeste Clásica…
Oberta el 18/12/1955 per Pepe Díaz, Antonio Lacasta, Francisco Molina i Rafael Montaner. Un cop finalitzada l’obertura, el descens va ser força èpic. En paraules dels propis protagonistes…
La via José Antonio Sanz va ser oberta els dies 9-10 d’abril de 1971 (amb un bivac) per P. Alcay, F. Monzón i Jesús Ascaso, però només van arribar fins al punt anomenat “El hombro” (l’actual R4), on van rapelar a la dreta i van sortir pels darrers llargs de la Quinta Chimenea…
Oberta el 23/05/1979 a càrrec d’una cordada de Madrid formada per José Luis Ortiz “Tronco” i Nacho, i impecablement restaurada al 2012 per Óscar Palacios y Miguel Carasol, que van canviar els burins per parabolts però conservant el caràcter original…
Oberta el 20/01/1958 per A. Soriano, J. Lacasta, José Antonio Bescós, Rafael Montaner i Juan José Díaz. És una interessant xemeneia que amb una dificultat assequible…
L’Esperó Nord del Mallo Pisón fa gairebé 300m i és el major desnivell de tot Riglos. És una línia preciosa que resulta ideal en dies calorosos, ja que fins a la R7 (vires d’escape) tenim ombra assegurada. L’itinerari va ser restaurat l’any 2013…
La via Oeste a la Peña Don Justo va ser oberta el 19/9/1954 per Alberto Rabadá “Edil”, Juan José Díaz i Marcelo Plaza. L’itinerari consta de 7 llargs i a continuació enllaça amb els darrers 3 llargs de la normal. Com a curiositat, comentar que en Rabadá va tenir especial predilecció…
Posteriors