Oberta el 26/2/1956 per José Antonio Bescós, Rafael Montaner i Antonio Virgili, és una xemeneia (o endrija, com li deien antigament) avui força oblidada, però ben recomanable. A les piades de l’època sovint apareix com a “Endrija BMV”…
Magnífica combinació de dues vies per assolir el cim del Mallo Cuchillo. El Mango del Cuchillo va ser obert per Alberto Rabadá, Ernesto Navarro, Julián Vicente, José Antonio Bescós i Rafael Montaner. A la majoria de fonts posa que la via va ser oberta al març de 1963…
El Mallo Gómez Laguna és una agulla contundent, però que resta completament eclipsada per l’Aguja Roja. El nom del mallo fa referència a Luis Gómez Laguna, muntanyenc, empresari i destacat membre de la Falange…
Oberta el 12/10/1963 per Ursi Abajo i Isidro Falo. A la guia de Riglos figura com oberta per I. Falo i G. Villarig, però és una errata. Uns anys abans, en Villarig havia fet diverses temptatives…
Oberta el 17/10/1973 per José Maria Barcos i Miguel Sevil, una via que recorre l’evident esperó nord-est de Peña Rueba. Amb els seus 450m, és una de les vies més llargues del massís. Va ser oberta amb només 12-14 pitons…
Oberta el 4/6/1947 per Angel Serón i Francisco Fau, és una via molt recomanable com a primer contacte amb els Mallos. Actualment es troba reequipada com a via de love-climbing…
Oberta l’any 2011 per Luis Royo, Julio Benedé i Carlos Roy, del grup Sendero Límite. Inicialment la via arribava només fins a la feixa, però posteriorment la van allargar amb un segon tram d’escalada fins al cim…
Oberta el 7/7/2012 per Luis Royo, Carlos Roy, Carlos Budria i Julio Benedé, del grup Sendero Límite. La via transcorre pel pany de paret immediatament a la dreta de la Oeste Clásica…
Oberta el 18/12/1955 per Pepe Díaz, Antonio Lacasta, Francisco Molina i Rafael Montaner. Un cop finalitzada l’obertura, el descens va ser força èpic. En paraules dels propis protagonistes…
La via José Antonio Sanz va ser oberta els dies 9-10 d’abril de 1971 (amb un bivac) per P. Alcay, F. Monzón i Jesús Ascaso, però només van arribar fins al punt anomenat “El hombro” (l’actual R4), on van rapelar a la dreta i van sortir pels darrers llargs de la Quinta Chimenea…
Posteriors