Oberta el 15/12/2023 per Sergi Villar, Adrià Zamora i Christian Ruiz. Ens ha semblat una via boníssima, una línia fabulosa que sorprenentment restava verge i que ha estat oberta amb un estil impecable…
Barcelona
Oberta el 19/11/1983 per Miki Capella i Xavier Martín. La via està dedicada a la Piti Capella, germana del Miki. Al 1984, la Piti va formar part de la primera expedició femenina catalana a l’Himàlaia…
Oberta al juny de 1980 per Manuel Pérez “Lete” i Jose Hidalgo. Els 2 primers llargs estan reequipats amb parabolts, i la via ha estat alliberada amb un grau de 7a+. El Mahayana és una de les branques principals del budisme…
El 3/3/1984, l’Alex Simón i el Chema van fer aquest recorregut de l’Aresta Brucs, però en realitat és una combinació de 2 vies que ja eren obertes d’abans. El primer llarg és comú amb la via Tonta…
D’aquesta via només hem trobat la informació que apareix al Montserrat Pam a Pam, on indica que va ser oberta per Alcubierre i amics, i està graduada de VI grau…
Oberta el 1/8/1998 per Esteve Sebastià i Raul Patiño. Està equipada amb spits en bon estat i és una via ben recomanable. La roca al tram inicial és una mica relliscosa, però més amunt es transforma en excel·lent i ens ofereix una escalada vertical molt agraïda…
Oberta el 22/04/1956 per Domingo Arenas i Andreu Sorolla. Actualment es troba generosament reequipada amb parabolts, però originalment era una via molt exposada…
És coneguda també com a via Capeta, però en Carles Llovet ha detectat que és un error històric. Si bé és cert que la primera ascensió coneguda va tenir lloc el 24/9/1952 per Ignasi Capeta i Julià Carbó…
Oberta el 1/11/1942 per Joan Mas, Pere Bosquets, Josep Maria Tarragó i Carles Balaguer, membres de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). Aquests escaladors van obrir altres vies ben destacables…
Oberta el 30/06/1994 per Amadeu Pagès i Joan Rovira. Ens ha semblat una via molt bona i recomanable, que transcorre per la gran placa del vessant nord de la Saca gran. La part més obligada és el tram de V+ després de la tercera xapa, uns metres on cal anar bé de finura montserratina…
