Oberta els dies 22 i 24 d’agost de 2012 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la trobada anual d’escaladors joves i veterans que organitza el Club Excursionista Pirenaic…
Oberta el 26/09/1999 pels germans Albert i Oscar Masó, que no van fer ressenya oficial. El nom de la via és en referència a que el dia de l’obertura van utilitzar un tascó…
No hi ha dades de la primera ascensió a aquesta magnífica agulla, la informació més antiga disponible és que Josep Maria Torras i Gabriel Dalmau («Biel») en van fer la 4ª ascensió el dia 28/10/1956…
Oberta el 11/12/2005 per Xavi Vidal i Verena Masius. La via té un recorregut ben curiós, ja que fa un llarg flanqueig a la dreta…
Oberta el 1/8/2000 per Josep Moragas, Enric Sales, Robert Castells i Ramon Majó. La via transcorre per un pany de roca excel·lent i es troba completament equipada…
Oberta el 22/6/2002 per Josep Escofet, el seu fill Franc Escofet, Toni Sánchez, Jean Charles Peña i Francesc Garcia. La via ens ha agradat força, sobretot el magnífic tercer llarg…
Oberta el 8/5/1982 per Joan Riera «Indio», Miquel Turull, Jordi Turull, Francisco Jurado, Ferran Hernández, Amadeu Pagès i Josep Puig. Anys més tard, els mateixos oberturistes van decidir…
Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam“, aquesta via va ser oberta l’any 1927 per Isidre Suana, Jaume Torras, Josep Belil i Gaietà Trenchs. És una via ben maca i recomanable, tot i que té uns primers metres exposats on cal superar un muret…
Segons indica en Josep Barberà al llibre «Sant Llorenç Pam a Pam», aquesta via va ser oberta als anys 40 per Josep Alaix i Jaume Camarasa, però es desconeix com la van batejar. Al 1971 en Pep Graells, Lluís Comas i Jordi Carreras «Cuc» la van escalar pensant que obrien via…
Oberta a l’abril de 1994 per Josep Grau, Josep Estruch, Francesc Domínguez, Xavi Varela i Miquel Sala. És una de les grans clàssiques del vessant sud de Montserrat, una via molt agradable i amb roca excel·lent…