Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam“, aquesta via va ser oberta l’any 1927 per Isidre Suana, Jaume Torras, Josep Belil i Gaietà Trenchs. És una via ben maca i recomanable, tot i que té uns primers metres exposats on cal superar un muret…
Sant Llorenç
Segons indica en Josep Barberà al llibre “Sant Llorenç Pam a Pam”, aquesta via va ser oberta als anys 40 per Josep Alaix i Jaume Camarasa, però es desconeix com la van batejar. Al 1971 en Pep Graells, Lluís Comas i Jordi Carreras “Cuc” la van escalar pensant que obrien via…
Oberta el 30/5/1991 per Amadeu Pagès i Joan Armengol, en el transcurs d’una jornada memorable en que van obrir 3 vies en un mateix dia! Primer van obrir la Fissura Dropus, després l’Encastament Cap de Lluç i finalment la Rauxa Impenitent…
Oberta el 25/07/2019 per Ricart Adan i Andreu Sarabia. La via està dedicada a Rosa Viaplana, la mare del Ricart, un dels oberturistes. La via està oberta en un estil impecable, es troba pràcticament desequipada…
Oberta l’any 1979 per Jordi Parras i Orland Jansà, del Centre Excursionista de Rubí. El nom de la via fa referència a un bolet verinós força comú, també anomenat “matamosques”…
Oberta el 15/12/2023 per Sergi Villar, Adrià Zamora i Christian Ruiz. Ens ha semblat una via boníssima, una línia fabulosa que sorprenentment restava verge i que ha estat oberta amb un estil impecable…
Oberta a l’agost de 1981 per Jordi Marzal “Fontxito” i Manel Pereira Leiva. Originalment la van anomenar “Sugar Mountain” en referència a una cançó de Neil Young, però després de la mort del Manel al 2001…
Oberta el 29/4/1973 per Josep Esquinas i els germans Jordi i Marcel Mangot. Anys enrere, aquesta via es coneixia erròniament amb el nom de Diedre Vallès, però el nom correcte és “La patatona”, que fa referència a que l’encastament del primer llarg els va recordar a “la patata” d’una dona…
Oberta el 15/12/1950 per Josep Maria Torras, Delfí Feiner i Joan Aguilar “Pinetell”. Aquesta esvelta agulla està a tocar del camí de la Castellassa de Can Torras, però queda un xic amagada. També es coneix com “Agulleta del Cingle”…
Oberta l’any 1978 per Pep Graells, Francesc Alavedra i Jordi Carreras “Cuc”. Al 1978 hi havia un arbre que facilitava l’escalada dels primers metres, actualment no hi és i hem hagut de fer un pas d’esqueneta llarguíssim!
