Preciosa via pirinenca oberta el 3/6/1979 per J. Gramont i Daniel Gillereau que van arribar fins a la bretxa de la R5, i uns dies més tard J. Gramont i Robert Alarcon van obrir la resta de llargs fins al cim…
Oberta el 5/8/2007 per Joan Miquel Dalmau, Loli Robledo i Josep Sánchez. Es troba a la Serra de les Lluernes, un indret molt tranquil on Joan Miquel Dalmau va obrir diverses vies com la Tsering, Kei, Inuk, etc.. Comparada amb aquestes, la Innominata és ben bé el doble de llarga…
Oberta el 9/10/2004 per Joan Miquel Dalmau i Loli Robledo. La via es troba al Serrat de les Lluernes (entre el Projectil i el Cavall Bernat), està generosament equipada amb parabolts i és molt poc obligada. Gràcies a la seva orientació, és ideal per qualsevol tarda d’estiu…
Oberta el 26/11/1972 per Josep Piera “Kelo”, Francesc Burgos “Kiku” i Manel Gasca. És una via inèdita que no apareix a cap guia ni butlletí, ja que en el seu dia no la van divulgar. Ens ha semblat una via molt bona…
L’Esperó Nord del Mallo Pisón fa gairebé 300m i és el major desnivell de tot Riglos. És una línia preciosa que resulta ideal en dies calorosos, ja que fins a la R7 (vires d’escape) tenim ombra assegurada. L’itinerari va ser restaurat l’any 2013…
No hi ha dades dels oberturistes. El Pito del Sereno està ubicat a la zona de Trinitats, és una via curteta, ideal per combinar amb l’Aresta Est al Sereno i la Normal al Pebrot. És una imponent agulla però amb una escalada exposada i poc agraïda degut a la pobre qualitat del rocam…
Oberta el 28/6/1959 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón, en les mateixes dates que els seus amics obrien la veïna Cerdà-Pokorski. És una de les grans clàssiques d’Amitges, una via preciosa, molt vertical, amb un granit excel·lent i un recorregut molt ben trobat…
Oberta el 28/6/1959 per Joan Cerdà i Heinz Pokorski en una única jornada. En Joan Cerdà ens ha aclarit que les ressenyes que corren d’aquesta via són errònies, ja que ells van resseguir íntegrament tot el diedre i van finalitzar al cim de l’Agulla Petita…
Oberta el 29/12/1979 per Jesús Martínez i Toni González. És una via ben curiosa, que flanqueja gairebé tot el vessant est de la Panxa del Bisbe, resseguint una característica cicatriu que forma la roca. En algun punt l’itinerari està mig trepitjat per vies posteriors…
Oberta el 17/8/2010 pels germans Albert i Òscar Masó. El nom de la via fa referència al burí que van trobar al primer llarg (encara hi és, just abans del flanqueig), que és curiós perquè no li van veure continuïtat…