La via Juan Lorente va ser oberta als anys 70 per Josep Antoni Díaz i Agustín Damaso, i està dedicada a un escalador de Madrid que va morir. La primera tirada es pot fer en lliure (6a+)…
L’Aresta Brucs de la Piràmide va ser oberta l’any 1977, no hi ha dades dels oberturistes. Es una agradable i ràpida escalada, a combinar amb altres de la zona. La roca en general és bona, excepte els darrers metres en que cal anar amb compte…
La via Arís es troba a la Porquerissa, i va ser restaurada recentment. No hi ha dades dels oberturistes ni de l’any en que va ser oberta. Es una via curteta però interessant, ja que ens permet pujar a aquesta curiosa agulleta…
Oberta el 28/12/1952 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola. La via consta de 2 llargs, fent reunió a una savina. La via es troba desequipada, però bàsicament és una grimpada i la roca és prou bona…
El Diedre Sud al Montgròs és una agradable grimpada de principi a final, una vieta ideal per iniciació. Fa uns anys s’hi van afegir alguns parabolts al reconvertir-la en via blava…
La Cerdà-Lluis va ser oberta l’any 1963 per Joan Cerdà i Eduard Lluís. Es una via amb poques repeticions, ja que al seu moment no es va divulgar i ara ha aparegut per primer cop al llibre de Gorros del Luichy. La via segueix una línia molt guapa…
No hi ha dades de la primera ascensió al Setrill. Per pujar és només una grimpada, però cal vigilar amb la roca. La via es fa molt ràpid, ens feia gràcia pujar aquesta agulleta que tantes vegades havíem vist des del camí…
La Cibernícola a la Llastra del Setrill va ser oberta l’any 2014 pels germans Albert i Oscar Masó. La via no puja al Setrill, sinó a un cingle que queda a uns 20 metres. A l’inici hi ha un petit tram de xemeneia i després un canvi d’agulla interessant. La via és molt ràpida, a combinar amb altres per la zona…
Les Agulles de Petintó són unes curioses agulles de roca foguera blanca que hi ha a prop de Sant Salvador de les Espases. La via que puja a la Talaia de les Espases va ser oberta l’any 2013 pels germans Albert i Oscar Masó, i té un nom llarguíssim: “Secció de Geografia i Ciències Naturals dels Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà a la Talaia de les Espases”…
No hi ha dades de la primera ascensió al Cigronet. Es una curta grimpada amb roca a controlar, però que ens feia gràcia després de veure-la mil vegades des del camí cap a Sant Jeroni. La via no té cap equipament…