La via Arís es troba a la Porquerissa, i va ser restaurada recentment. No hi ha dades dels oberturistes ni de l’any en que va ser oberta. Es una via curteta però interessant, ja que ens permet pujar a aquesta curiosa agulleta…
* Per a col·leccionistes
Oberta el 28/12/1952 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola. La via consta de 2 llargs, fent reunió a una savina. La via es troba desequipada, però bàsicament és una grimpada i la roca és prou bona…
El Diedre Sud al Montgròs és una agradable grimpada de principi a final, una vieta ideal per iniciació. Fa uns anys s’hi van afegir alguns parabolts al reconvertir-la en via blava…
Oberta l’any 1980 per Joan Cerdà i Eduard Lluís. És una via amb poques repeticions, ja que al seu moment no es va divulgar i ara ha aparegut per primer cop al llibre de Gorros del Luichy…
No hi ha dades de la primera ascensió al Setrill. Per pujar és només una grimpada, però cal vigilar amb la roca. La via es fa molt ràpid, ens feia gràcia pujar aquesta agulleta que tantes vegades havíem vist des del camí…
Oberta l’any 2014 pels germans Albert i Oscar Masó. La via no puja al Setrill, sinó a un cingle que queda a uns 20 metres. A l’inici hi ha un petit tram de xemeneia i després un canvi d’agulla interessant. La via és molt ràpida…
Oberta l’any 2013 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la Secció de Geografia i Ciències Naturals dels Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Les Agulles de Petintó són unes curioses agulles de roca foguera blanca…
No hi ha dades de la primera ascensió al Cigronet. Es una curta grimpada amb roca a controlar, però que ens feia gràcia després de veure-la mil vegades des del camí cap a Sant Jeroni. La via no té cap equipament…
La via Suc de Civada va ser oberta l’any 1991 pel Martí Puig en solitari. Es una via curteta però interessant, amb diversos trams a protegir i roca típica de la zona. La via es fa en una única tirada, i hem fet reunió a un arbre…
La via Dels Amics va ser oberta l’any 1980 per Toño, Esteve Fabra i Damián, i és una variant d’entrada de l’Aresta Brucs a la Pastereta, que havia estat oberta 10 anys abans. El recorregut està pràcticament desequipat, i són 2 curtes tirades que acaben arribant a l’arbre on comença l’Aresta Brucs…
