L’encastament a la Triroca és una via molt guapa sempre que no tinguem manies en arrossegar-nos pels encastaments i deixar anar algun que altre renec. Per mi el grau és un V+ ben bo, ja que hi ha un tram en que l’encastament t’escup cap a fora, i tant la progressió com la protecció resulten complicades. Reunió al cim de 3 spits en bon estat…
La Matalonga és una espectacular xemeneia oberta als anys 30, de la que malauradament no hi ha dades dels oberturistes. La via comença al vessant oposat de la X, i després de la primera reunió fan el mateix recorregut…
L’Esperó de la Boira al Ninot va ser obert l’any 1978 per Claudi Mena i Lluís Agustí. Aquesta agulla es troba a les Roques del Duc, un indret especialment tranquil…
La via Jopuma va ser oberta l’any 1972 per Antoni Jover, Josep Puig i Jesús Martínez (Jo-Pu-Ma), i posteriorment es va allargar per sota amb l’entrada Gutiérrez. Es tracta d’una via ràpida i agradable…
La via Joan Andreví i Garriga va ser oberta l’any 2005 pels germans Albert i Oscar Masó, i ressegueix l’Aresta Brucs de la Roca de Nadal. Es una escalada ràpida que podem combinar amb altres agulles per la zona….
La Normal al Queixal va ser oberta l’any 1946 pels germans Josep Estorach, Francesc Estorach i Maria Estorach. Actualment hi ha ni més ni menys que 6 expansions en 15 metres de via, una indecència tenint en compte que aquesta via es va obrir sense cap expansió…
Alta Tensió va ser equipada l’any 1983 per Marcel Millet, és una via recomanable, amb aproximació mínima i bones vistes. La via és molt variada…
El Diedre Estomacal va ser obert l’any 2000 pels germans Albert i Oscar Masó. Es una via ben interessant, es tracta d’un diedre totalment desequipat, amb roca excel·lent i de bon protegir. L’única pega és que s’acaba massa aviat. La visió des de peu de via tira enrere, ja que sembla que hi hagi molta vegetació, però a l’hora de la veritat no emprenya gens…
La Camel va ser oberta l’any 1986 per Joan Josep Sánchez, i ha estat restaurada amb bolts. Es una via vertical i força tècnica, on és crucial anar tota l’estona cercant el millor camí, ja que si te’n vas mig metre a la dreta o esquerra, ja no puges…
Oberta el 18/12/1982 per Ernesto López, Joaquín Olmo, Néstor Bohigas, Toni Garcia “Vikingo”, Albert Merino i Armand Ballart. La via segueix una línia directa i arrogant pel bell mig de la Roca dels Arcs. La línia és boníssima, llàstima que està molt polida…