Travessa efectuada per primer cop l’any 1922 per Lluís Estasen i amics. És una escalada de baixa dificultat que encadena diverses agulles dels Flautats fins arribar a la Cadireta del Diable…
Oberta els dies 27/12/1983 i 3/1/1984 per Manuel Pérez “Lete” i Salvio Oliva “Salvi”. El primer dia van obrir el primer llarg i van equipar els passos d’Ae del segon llarg, i el segon dia van enllestir la feina fins dalt…
Oberta el 22/10/1944 per Vicens Piquet, Pitu Ferrer i Agustí Ventura, membres del Centre Excursionista “Els Blaus de Sarrià”, i hi ha una variant de sortida directa que desconeixem quan es va obrir…
Aquesta integral és la combinació de les vies Tita-Pon i la Pim-Pam. La via Tita-Pon va ser oberta el 28/5/1991 per Manel Solís i Lluís Brunat, i consta d’un únic llarg de 35m força mantingut (obligat 6a). És un llarg magnífic…
Oberta el 12/11/1972 per Jesús Martínez “Martinetti” i Josep Joan Ros, i reequipada el 15/3/2017 per Joan Linares “Pinto” i Joan Ramon Segura…
Oberta el 20/10/1981 per Joan Chaparro “Chapi” i Jaume Grau. Els 2 primers llargs pertanyen a altres vies més antigues (el primer és del Diedre Cursillista, i el segon de la via GER), però la resta de llargs sí que són de nova obertura…
Aquesta via consta a tot arreu com una obertura de la cordada Banzo-Sáez, però hem detectat que és un evident error històric, ja que en Jesús Banzo va publicar l’obertura Banzo-Sáez a la Revista Cordada de 1969 i descriu que van pujar per la xemeneia…
Hi ha dues cordades que s’atribueixen l’obertura d’aquesta preciosa xemeneia. Per una banda, Jesús Banzo i José Sáez van publicar a la Revista Cordada una detallada explicació d’aquesta obertura realitzada el 31/8/1969 i que van batejar com Fisura Banzo-Sáez. Degut a un error històric que hem detectat, la Banzo-Sáez consta malament a tot arreu…
Oberta el 30/4/2023 per Armand Ballart, Nandi Salas i Edgar Tous. Als 2 primers llargs, la via segueix un recorregut molt sinuós per així evitar estratègicament un parell de línies de desploms. És un itinerari sorprenent…
Oberta al novembre de 2006 per Rafel Vicente i Francesc Suñol. És recomanable muntar una reunió aprofitant el segon spit del tercer llarg, i la podem reforçar amb un friend mitjà. La roca és excel·lent i el darrer muret de la via és fabulós…