Oberta el 12/09/1965 per Joan Cerdà i Manel Cervera. És una preciosa via d’autoprotecció, amb un recorregut completament lògic que transcorre per un pany de roca excel·lent. No hi trobarem cap expansió…
*** Molt recomanable
Oberta al 1977 per Jordi Besora i Ricard Castellví, és una de les grans clàssiques de Roca Monera, juntament amb la Fernández-Molero. La via es troba reequipada amb bolts…
Oberta el 29/4/1973 per Josep Esquinas i els germans Jordi i Marcel Mangot. Anys enrere, aquesta via es coneixia erròniament amb el nom de Diedre Vallès, però el nom correcte és “La patatona”, que fa referència a que l’encastament del primer llarg els va recordar a “la patata” d’una dona…
No hi ha dades de la primera ascensió a aquesta agulla. Fa uns anys estava equipada amb diverses expansions afegides amb el pas dels anys, però actualment es troba desequipada…
Oberta el 15/12/1950 per Josep Maria Torras, Delfí Feiner i Joan Aguilar “Pinetell”. Aquesta esvelta agulla està a tocar del camí de la Castellassa de Can Torras, però queda un xic amagada. També es coneix com “Agulleta del Cingle”…
Oberta l’any 2000 per Gabriel Romero i Xavier Arbat. És una de les vies amb més caràcter i recomanables de la Codolosa, sobretot pel darrer llarg. La via es troba equipada amb burins en molt bon estat…
Oberta l’any 1978 per Pep Graells, Francesc Alavedra i Jordi Carreras “Cuc”. Al 1978 hi havia un arbre que facilitava l’escalada dels primers metres, actualment no hi és i hem hagut de fer un pas d’esqueneta llarguíssim!
Travessa efectuada per primer cop l’any 1922 per Lluís Estasen i amics. És una escalada de baixa dificultat que encadena diverses agulles dels Flautats fins arribar a la Cadireta del Diable…
Oberta els dies 27/12/1983 i 3/1/1984 per Manuel Pérez “Lete” i Salvio Oliva “Salvi”. El primer dia van obrir el primer llarg i van equipar els passos d’Ae del segon llarg, i el segon dia van enllestir la feina fins dalt…
Oberta el 22/10/1944 per Vicens Piquet, Pitu Ferrer i Agustí Ventura, membres del Centre Excursionista “Els Blaus de Sarrià”, i hi ha una variant de sortida directa que desconeixem quan es va obrir…
