La via Primavera a la Falconera va ser oberta al maig de 1975 per Jordi Coll, Josep Mª Toset i Antón Queralt, i és una de les grans clàssiques del Montsant. La roca és un conglomerat amb forats del tot curiós, en general d’excel·lent qualitat, excepte un parell de trams a controlar. Ens ha semblat una via molt elegant, vertical i variada, on tots els llargs són bons, així que en conjunt és un itinerari del tot recomanable.
Un cop a peu de via, és una paret que impressiona per la seva verticalitat, i el primer llarg aviat et posa a lloc. A destacar el magnífic diedre dels llargs 2 i 3, que es poden enllaçar. Al quart llarg havíem llegit que calia fer un pas de ganxo, però no hi ha cap necessitat, hi ha diversos forats on els friends queden de conya. La xemeneia del darrer llarg és una preciositat, llàstima que perd interès al estar excessivament plena de xapes.
Orientació
Sud
Aproximació
Aparquem a l’entrada de la Morera de Montsant (enllaç a Google Maps). Pugem fins a les antenes, on prenem el corriol direcció al Grau dels Barrots. Hi ha un moment en que estem a la vertical de la Falconera, però un petit contrafort no ens permet accedir-hi. Hem de continuar uns minuts més pel camí cap al Grau dels Barrots, fins que arribem a un petit avenc. Allà deixem el camí del Grau dels Barrots (que marxa a la dreta) i prenem un petit corriol a l’esquerra fins a la base de la Falconera.
Material
15 cintes, tricams, tascons, friends fins al Camalot #2 i estreps. Opcionalment repetir del 0.5 al 1. No cal cap ganxo.
Descens
Anem a l’esquerra i baixem pel Grau de l’Agnet.
Cordada
Ricard Rofes, Cesc Aldabó i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
