Oberta al setembre de 1988 per Manuel Muñoz en solitari. És una via totalment recomanable de principi a fi, on destaquen l’excel·lent placa del segon llarg i, sobretot, la curiosa fissura del tercer llarg, que recorre una enorme llastra, tota una raresa a Gorros.
A la R4 encara es conserva el pot de piades original, tot i que és buit. La roca és bona al llarg de tota la via, excepte a la gran llastra del tercer llarg, on cal anar una mica amb compte, tot i que està sanejada.
Orientació
Nord-est
Aproximació
Al Monestir seguim les Escales dels Pobres fins a la Plaça de Santa Anna, on prenem el corriol de l’esquerra, que puja força directe fins al camí de Sant Joan. Quan arribem a l’alçada de la Magdalena Superior, pugem grimpant fins a una feixa. Allà preparem el material, pugem fins al gran llavi evident (millor encordats) i travessem a l’esquerra fins arribar a la R0.
Material
10 cintes. Opcionalment friends fins al Totem verd (0.75)
Descens
Ràpel de 45 metres (o dos ràpels curts) per la via normal (cara est). Anem a cercar les escales de Jacob i desfem el camí d’aproximació.
Cordada
Jaume Robert i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
