L’Esperó Nord al Pic de Ríbuls és probablement la gran clàssica d’Andorra, una via del tot recomanable que va ser oberta al 1961 per Pierre Maraval i Guy Pistre. Posteriorment, al 1976, Joan Enric Farreny, Antoni Aragón i Manel Crespo van obrir la variant d’Entrada Directa, que afegeix més metres d’escalada i és un tram més exigent que l’original.
La via es troba semi-equipada, hi ha un bon grapat de friends abandonats que ens indiquen el camí a seguir, i a més es pot acabar de protegir perfectament amb flotants. Es un recorregut variat, amb un granit excel·lent, i enmig d’un magnífic ambient pirinenc.
Orientació
Nord
Aproximació
Deixem el cotxe al pàrquing de Grau Roig (enllaç a Google Maps). Per les pistes d’esquí pugem fins a l’Estany Primer, des d’on ja veiem el Pic de Ríbuls a lo lluny. Ens ha anat molt bé aquest track (enllaç a wikiloc), la idea és seguir la lògica i evitar els trams de tartera en la mida de lo possible (de baixada es veu molt clar, de pujada ja no tant).
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #3 (opcional repetir algun petit), fissurers petits i 2 bagues llargues
Descens
Un cop dalt l’agulla, tenim dues opcions:
- Si volem fer cim, rapelem uns 20 m fins a la bretxa i grimpem fins al cim. Un cop dalt, desgrimpem amb compte en direcció est fins al Pas de Ríbuls i baixem per la tartera.
- Si descartem pujar al cim, aprofitem la mateixa instal·lació de ràpel de l’agulla, però enlloc de rapelar només fins a la bretxa, fem un ràpel d’uns 50 m cap a la canal en direcció est. Acabem de baixar fàcilment per la canal, que va a parar a la tartera.
Cordada
Miki Paez i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
