No hi ha dades de la primera ascensió. Antigament la pujaven amb un pas d’esqueneta, però actualment està equipada amb 2 spits que permeten superar el desplom…
Oberta el 12/09/1965 per Joan Cerdà i Manel Cervera. És una preciosa via d’autoprotecció, amb un recorregut completament lògic que transcorre per un pany de roca excel·lent. No hi trobarem cap expansió…
Oberta els dies 30-31 juliol de 1988 per Josep Lluís Rubio, Josep Miró “Pepe”, Estefania Félez, Gel González “Rampo” i Claudi Díaz. La via transcorre per un pany de roca excel·lent…
No hi ha dades de la primera ascensió. El nom de l’agulla és en referència a la petita figuera que hi ha al seu vessant oest, per on transcorre la clàssica Torras-Nubiola…
No hi ha dades de la primera ascensió a aquesta agulla. Fa uns anys estava equipada amb diverses expansions afegides amb el pas dels anys, però actualment es troba desequipada…
No hi ha dades de la primera ascensió, va ser escalada el 14/11/1954 per Josep M. Torras, Joan Nubiola i Jordi Riera, però ells ja tenien clar que s’havia escalat abans…
Oberta el 15/04/1949 per Julio Llacuna, Martín Estaper i Joaquín Company, tots ells escaladors del GEDE. És una via senzilla, amb bona roca…
No hi dades de la primera ascensió a la Palangana. Per accedir-hi, primer cal pujar la xemeneia (IV grau) que separa la Bandereta i l’Agulla dels Espeleòlegs, i llavors podrem accedir a l’Aresta Brucs de la Palangana…
Oberta el 22/10/1944 per Vicens Piquet, Pitu Ferrer i Agustí Ventura, membres del Centre Excursionista “Els Blaus de Sarrià”, i hi ha una variant de sortida directa que desconeixem quan es va obrir…
Oberta el 30/08/1959 per Jaume Cerdà, Joan Cerdà i Miquel Muñoz. El Martell és una agulla ben maca que si no rep més visites és simplement perquè no té cap via del tot fàcil ni gaire equipada, i l’Aresta Brucs evidentment no és pas l’excepció…