La via Arís es troba a la Porquerissa, i va ser restaurada recentment. No hi ha dades dels oberturistes ni de l’any en que va ser oberta. Es una via curteta però interessant, ja que ens permet pujar a aquesta curiosa agulleta…
El Càntir també té el curiós nom de la Gloriosa Boina d’en Peret, i es troba a la Serra de l’Obac. Primer hem fet la via Normal que és una xemeneia, i després la via de la Fissura. Les dues vies tenen bona roca i són desequipades…
La via Esquivabolas a la Cajoleta va ser oberta l’any 2010 per Josep Solé i Luis Alfonso «Luichy». Es una vieta molt ràpida i amb bona roca, del tot recomanable. La darrera tirada és especialment maca…
Oberta el 28/12/1952 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola. La via consta de 2 llargs, fent reunió a una savina. La via es troba desequipada, però bàsicament és una grimpada i la roca és prou bona…
El Diedre Sud al Montgròs és una agradable grimpada de principi a final, una vieta ideal per iniciació. Fa uns anys s’hi van afegir alguns parabolts al reconvertir-la en via blava…
L’Aresta Ribas es troba al Trió oest dels Pollegons (conegut com a Pollegó oest), va ser oberta l’any 1979 per Joan Ribas en solitari, i va ser reequipada al 2003. La via té molt poc ambient, és bàsicament una successió de ressalts, però és un itinerari…
Oberta l’any 1980 per Joan Cerdà i Eduard Lluís. És una via amb poques repeticions, ja que al seu moment no es va divulgar i ara ha aparegut per primer cop al llibre de Gorros del Luichy…
berta l’any 1996 pel germans Albert i Oscar Masó. Es tracta d’una interessant agulla perduda enmig del Cairat (entre Vacarisses i Montserrat). Les dues vies que hi ha a l’agulla (la Normal i la Josep Barberà) són desequipades i, per no haver-hi, no hi ha tan sols ni un punt de ràpel… així que has rumiar l’estratègia…
La via Orgullós Oglala va ser oberta l’any 2004 per Joan Vidal «Indi» en solitari. Es una via de força curro, on ho hem passat de conya jugant amb els tacs i les falques. Molt de compte als 10 primers metres…
Oberta l’any 1965 per Miquel Lusilla, Agustí Gil i Jaume Casanovas. El Manuel Pérez «Lete» ha restaurat la via, i m’ha convidat a acompanyar-lo per així aprofitar per arreglar alguns detalls que havien quedat pendents…