Oberta l’any 2007 pels germans Albert i Oscar Masó. És una via curta i ràpida, amb algun tram interessant. Després de signar al pot de piades, hem atacat la segona tirada per l’evident fissura recte amunt…
No hi ha dades dels oberturistes de la via Reyes. La via es troba al Cingle del Setrill, i té la curiositat del llarg flanqueig de la primera tirada. Comencem el flanqueig a l’alçada de la pintada «Reyes», per la cornisa evident. Roca a controlar…
Oberta l’any 2015 per Kim Gil i Jordi Ceballos. Mentre obríem la Voltors i Silenci, ens anàvem mirant una tremenda fissura desplomada…
La normal al Caputxó d’en Semir va ser oberta el 18/05/1941 per Oriol Torró i Ramon de Semir. El nom de l’agulla està dedicat a Ramon de Semir, que va dedicar una pila d’anys a explorar tots els racons de Montserrat, per acabar publicant l’any 1949 el primer gran mapa de Montserrat, que va ser la base del posterior treball dut a terme per Josep Barberà al «Montserrat Pam a …
La Normal o Aresta Brucs a la Sensenom va ser oberta l’any 1945 per Jaume Camarasa i Amadeu Gomà. La via és una llarga rampa que permet una escalada molt agradable. Hi ha una certa distància entre assegurances, però el grau és amable…
La via Dipankara (en alguns llocs apareix mal escrit com a Dipankasa) va ser oberta l’any 1993 per Gustavo Máñez «Kush» en solitari. El recorregut d’aquesta via és paral·lel per la dreta de l’Aresta Brucs…
La via Aromes va ser oberta l’any 1980 per Jaume Real i Jordi Salvany. Ens ha semblat una via força exigent, especialment perquè faltaven alguns pitons indicats a les ressenyes. La tirada clau és la segona…
La via Juan Lorente va ser oberta als anys 70 per Josep Antoni Díaz i Agustín Damaso, i està dedicada a un escalador de Madrid que va morir. La primera tirada es pot fer en lliure (6a+)…
La via Arrossaires va ser oberta l’any 1991 per Joan Armengol, Toni Vílchez i Amadeu Pagés. La primera tirada és maca i està ben protegida. A la segona tirada no he sabut trobar el darrer spit, segurament l’he tingut davant dels nassos, però no l’he sabut veure, per sort el tram final l’he pogut protegir amb flotants. L’equipament està una mica rústic, però en bon estat.
Oberta el 1977 per oberturistes desconeguts. És una agradable i ràpida escalada, a combinar amb altres de la zona…