Buriles Rojos va ser oberta l’any 1980 per Josep Reche i Carles Campos, i és una via ben guapa a la Panxa del Bisbe, amb bona roca i un itinerari molt ben trobat. La via va ser reequipada al 2012, i hi va haver una certa polèmica al afegir més assegurances…
Oberta el 23/5/1971 per Manel Punsola i Jesús Reniu. Es una preciositat de via, amb un traçat molt evident i elegant. Als primers llargs les assegurances allunyen…
Oberta el 30/11/1958 per Joan Cerdà i Jordi Riera. Es troba en un lloc molt maco i especialment tranquil, la roca té un color vermellós molt estètic…
Oberta el 18/05/1952 per Josep Maria Torras en solitari. Val la pena aclarir que la via no es diu Torras-Homet com apareix a alguns llocs, sinó Torras Homet (sense el guió), ja que són els dos cognoms de l’oberturista…
La via Catefer va ser oberta l’any 1972 per Eduard Ribes i el Josep Vidal «Vidalillo», i li van posar aquest nom en referència a «Catalunya Terra Ferma». Es troba ubicada al sector dret de la Paret de la Formiguera i és un itinerari del tot recomanable…
La Cresta Tío María o Disblia està a Sant Llorenç de Montgai, i va ser oberta l’any 2010 per Juan Gutiérrez i Sergio Campas. Està generosament equipada amb parabolts, la roca és bona i l’aproximació molt curta. Es un bon itinerari d’iniciació…
L’Aresta GER al Roc de Ponent va ser oberta l’any 1972 per Ramon Bruno i Quim Miralles, membres del GER (Grup d’Escalada en Roca) de l’Associació Excursionista Catalunya de Reus. La secció GER va ser creada l’any 1971 i actualment ha passat a denominar-se GEAM (Grup d’Escalada i Alta Muntanya)…
Oberta l’any 2002 per Ramon Majó, Josep Moragas, Joan Abril i Enric Sales. La via està dedicada a un net d’en Ramon Majó. L’itinerari transcorre just a la dreta del Frare de Baix, es troba generosament equipat amb parabolts i la roca és excel·lent…
Oberta l’any 1995 per Joan Freixas en solitari. És un itinerari molt vertical i amb bona roca, que combina trams en lliure i artificial, i ens permet accedir sense gaire dificultats al cim de Frare de Baix…
Equipada l’any 1992 per Xavi Martorell i companys. És probablement una de les vies més repetides de la paret, amb un calcari extraordinari farcit de forats i un equipament molt generós per no patir gens…