Aquesta via va ser començada al 1961 per Manel Sales, Josep Portell i Daniel Vicente, tots ells del GEDE. Van aconseguir obrir gairebé tota la fissura per on transcorre el diedre del segon llarg, però un d’ells va haver d’anar al servei militar…
Oberta del 23 al 25 de maig de 1978 amb 2 bivacs a la paret pels escaladors francesos Rainier Munsch «Bunny», Dominique Julien, Francis Tomas i Gérard Uzabiaga. És una de les grans clàssiques de Montrebei, un itinerari que sens dubte podem qualificar d’imprescindible…
El primer intent d’obertura va tenir lloc al juny de 1960 per Alberto Rabadá «Edil» i Rafael Montaner, que en un parell de jornades van aconseguir arribar fins poc abans del sostre característic, però després d’una caiguda van decidir abandonar…
No hi ha dades de l’any d’obertura, només sabem que va ser oberta per Vílchez i Juan Ríos «el pavo». És una via recomanable, amb un equipament molt correcte que podem acabar de completar…
Oberta el 9/7/1979 per Manel Solís i Pep Godoy en 3 atacs. És la primera via llarga de tota la zona del Pessó a Collegats…
La travessa de les 4 puntes és un magnífic recorregut al Midi d’Ossau que enllaça les puntes Jean Santé, Punta de Aragón, Grand Pic i Petit Pic (en aquest ordre). Al 2020 vam fer un primer intent amb el Kim Gil però al llarg del recorregut vam haver de rectificar l’itinerari…
Oberta el 20/01/1958 per Antonio Soriano, José Lacasta, José Antonio Bescós, Rafael Montaner i Juan José Díaz. És una interessant xemeneia que amb una dificultat assequible…
Oberta el 23/06/2008 per Edu Sallent i Quim Bretcha. La via transcorre a l’esquerra de la Font, i en poc temps s’ha convertit en una de les clàssiques més reeixides del Pedraforca gràcies al seu recorregut elegant i directe…
Preciosa via pirinenca oberta el 3/6/1979 per J. Gramont i Daniel Gillereau que van arribar fins a la bretxa de la R5, i uns dies més tard J. Gramont i Robert Alarcon van obrir la resta de llargs fins al cim…
Oberta el 5/8/2007 per Joan Miquel Dalmau, Loli Robledo i Josep Sánchez. Es troba a la Serra de les Lluernes, un indret molt tranquil on Joan Miquel Dalmau va obrir diverses vies com la Tsering, Kei, Inuk, etc.. Comparada amb aquestes, la Innominata és ben bé el doble de llarga…