Cabaret Galàctic va ser equipada l’any 1984 per Xevi Bonet, Jordi Llobera, Joan Llasera, Toni Llasera, Jordi Sunyer i Tati Vilar. L’equipament original era amb burins, però al 2011 va ser restaurada amb parabolts…
Migranya Profunda va ser equipada l’any 1989 per Joan Oliva, Guillem Arias, Jordi Briz, Manel Pedro “Gastón” i Joan Freixas. El nom de la via és perquè un dels components de la cordada patia forts atacs de migranya…
Mambo! va ser oberta l’any 2000 per Jordi Pijuan “Piju” i Ramon Fuster “Xuli”. Ha estat una grata sorpresa, ja que és una via de la que teníem poques referències i la hem gaudit molt…
La via Referèndum va ser oberta l’any 2017 per Irene Grau i Pedro Jiménez. Es tracta d’una via força maca i ràpida, que transcorre a la dreta de la Itziar. Es troba semiequipada amb 15 parabolts i 2 pitons, i es pot acabar de protegir perfectament amb flotants…
La via Normal o Encastament és la més senzilla per accedir al cim de la Roca Plana, i malauradament no hi ha dades de la primera ascensió. La via està molt polida, i el nom d’encastament li ve donat perquè a mig llarg cal superar un curt tram de xemeneia estreta…
L’Anglada-Guillamón va ser oberta l’any 1958 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. El primer llarg és especialment maco, ja que ressegueix una bavaresa i després acaba amb un tram de flanqueig on cal fer un pas de decisió. Opcionalment podem fer reunió, però val la pena enllaçar amb el segon llarg…
La via Jovi va ser oberta el 7/6/1942 per Joan Concabella, Jordi Font, August Panyella i Constantí Ruiz, i va ser reequipada al 2013 per membres de la Secció d’Escalada (SEDEG) de l’Agrupació Excursionista de Granollers. Originalment en aquesta via era necessari pitonar, però actualment es troba trepitjada per una via d’esportiva i resulta molt poc obligada…
Oberta a l’octubre de 2006 per Jordi Verdaguer “Popi” i Marc Rafat. És una via del tot recomanable, amb roca excel·lent i completament equipada amb parabolts per gaudir d’aquest magnífic pany de paret…
La via No Future va ser oberta el 3/5/2014 per Sidarta Gallego i Dani Martín. Ens ha semblat una via del tot recomanable, on podrem gaudir d’una escalada d’autoprotecció molt variada i amb diversos llargs preciosos on trobarem fissures, diedres i bavareses per xalar de valent. El grau obligat és 6a, sobretot al primer llarg d’escalada en placa. La via comença superant un tram amb xorreres que resulta especialment estètic…
La via Juan Rayo Saltarín va ser oberta al 1978 per Antonio G. Picazo i Toni González, i va ser el segon itinerari d’aquesta agulla després de l’Aresta Brucs. Les següents vies que s’hi van obrir a dreta i esquerra, van ser la Vargas-Jover i la BPP. Per cert, el curiós nom de la via fa referència al tema Jumpin’ Jack Flash dels Rolling Stones…