La via Cavallistes va ser oberta l’any 1998 per Carles Giralt i Roger Romagosa. Aquesta via ens ha fet recordar la cèlebre frase de George Livanos, on deia “No hi ha roques descompostes, sinó alpinistes inexperts”, una frase ben contundent.
Una bona escola on practicar l’escalada en roca dubtosa és Sant Llorenç del Munt, on el fràgil conglomerat ens permetrà aprendre a progressar triant les preses més fermes i pujar amb cautela, un aprenentatge que resulta molt útil quan després escales a altres zones i cal afrontar trams delicats. Degut al seu rocam, moltes vies clàssiques d’aquest bonic Parc resten oblidades, i només un petit nombre són repetides sovint, que normalment coincideix amb les vies més equipades i que han estat sanejades pel pas de les cordades.
La via Cavallistes és de les molt poc transitades, de fet al llibre de registre no constava cap repetició, així que potser n’hem fet la primera. Es una petita via de 60 metres, però que resulta molt exigent per la fragilitat de la roca i el poc equipament que té. Es una via exposada només indicada per a cordades amb experiència en aquest rocam, i amb una certa predilecció per les pel·lícules de por… hahaha
La primera tirada és exigent, cal anar triant bé les preses, però almenys hi ha algo d’equipament i anant amb la calma es deixa fer. Però la segona tirada m’ha pillat desprevingut i ha acabat resultant tot un repte psicològic, no tenia gens clar si acabaria amb un vol memorable. Són només uns 10 metres de tirada, però és V+ desequipat amb roca molt dolenta, on lo més sòlid que pots posar són un parell de pitons, sort que dúiem el martell…
La darrera tirada és comuna amb la Torras, i ha resultat amb diferència el tram més noble de la jornada, una xemeneia encastament que es protegeix bé amb friends. Anys després de l’obertura original, es va equipar una darrera tirada alternativa que puja per la placa i evita la xemeneia de la Torras, però no l’hem fet.
Orientació
Nord
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament de Coll d’Estenalles (enllaç a Google Maps). Anem pel camí asfaltat fins a Coll d’Eres, pugem uns metres cap al Montcau i de seguida prenem un corriol a la dreta que va mig penjat resseguint les parets est del Montcau. Quan estem a l’alçada dels Emprius (unes roques característiques que queden lluny a la dreta), prenem un trencall poc evident (fita) i després de creuar una curiosa roca foradada, arribem al Cavall Bernat de la Vall.
Com la via Cavallistes comença a l’aresta nord, encara cal baixar per la canal a la dreta del Cavall fins arribar al camí que va per sota, on ens podem situar i aprofitar per veure el recorregut de la via.
Material
8 cintes, friends fins al Camalot #3 (#4 opcional per la xemeneia final) i 4 pitons (2 universals, 2 V)
Descens
Ràpel de 15 m des de la reunió amb expansions de la via normal.
Cordada
Ferran Hernández i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
