Oberta el 12/10/1963 per Ursi Abajo i Isidro Falo. A la guia de Riglos figura com oberta per I. Falo i G. Villarig, però és una errata. Uns anys abans, en Villarig havia fet diverses temptatives d’obrir aquesta línia, però no havia aconseguit arribar més enllà del primer llarg. Els oberturistes li van dedicar la via perquè, l’any 1961, quan Gregorio “Goito” Villarig tenia 21 anys, va caure 30 metres en una esquerda de la glacera del Vignemale i va passar dos anys al llit, amb les cames enguinxades, per recuperar-se de l’accident.
Als anys 80, Fernando Gutiérrez “Guti” i Javier Arnaudas “Seta” van redreçar el segon llarg amb una variant directa de 6a+. Actualment, tota la via es troba reequipada amb bolts, i ens ha semblat un magnífic itinerari, amb bona roca i molt elegant. El grau obligat de la via és 6a pels darrers metres del tercer llarg; no és exposat, però sí del tot obligat.
Orientació
Oest
Aproximació
Sortim de Riglos en direcció als “Mallos Pequeños” fins que estem a l’alçada de l’Aguja Roja. Llavors prenem un evident corriol que puja directe fins a la base del Mallo.
Material
15 cintes
Descens
Baixem amb un primer ràpel de 30 m fins al collet, i després 2 ràpels (35+35) fins al terra.
Cordada
Adrià Zamora, Martí Borràs i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
