Oberta el 9/7/2011 pels germans Albert i Oscar Masó. És una via de poca dificultat, però amb la peculiaritat que està completament desequipada. El primer llarg és bàsicament una grimpada…
Aquesta via ha passat per diferents fases. Originalment va ser oberta al 1981 per Albert Gómez, Pere Roca, Josep Solé i Remi Brescó, que només van deixar les reunions equipades. Posteriorment, el 12/06/1983 va ser reoberta amb el nom de Gwendal…
Oberta el 10/04/1994 per Armand Ballart i Koki Gassiot. Aquesta va ser la primera via de la Roca Gris, nom amb el que l’Armand i Koki van batejar aquesta roca. El nom de la via fa referència a un típic ball italià…
Oberta el 22/6/2002 per Josep Escofet, el seu fill Franc Escofet, Toni Sánchez, Jean Charles Peña i Francesc Garcia. La via ens ha agradat força, sobretot el magnífic tercer llarg…
Oberta a l’abril de 1994 per Josep Grau, Josep Estruch, Francesc Domínguez, Xavi Varela i Miquel Sala. És una de les grans clàssiques del vessant sud de Montserrat, una via molt agradable i amb roca excel·lent…
Oberta el 21/12/1991 per Joan Rovira, Ricard Darder i Amadeu Pagès, i parcialment restaurada anys més tard. És una via molt ben trobada, on destaquen el curiós slab inicial, i especialment tot el segon llarg, que recorre una espectacular fissura…
Oberta el 22/09/1984 per Manuel Muñoz en solitari, i reequipada amb parabolts al 2012. És una via molt ràpida i recomanable, que puja per una mena de columna adossada a l’agulla de la Magdalena Superior…
Oberta el 30/01/1981 per Manel Sugranyes, Oriol Pié, Manuel Pérez “Lete” i Evaristo Valera. Originalment era una via amb les assegurances distants, però al 2002 va ser reequipada per membres de la SEAM…
Oberta l’any 1958 per Joan Cerdà i Salvador Rivas, que van deixar l’itinerari pràcticament desequipat. Anys després, el 8/4/1985, en Manuel Muñoz va obrir l’Aresta Joan Manel trepitjant completament la Cerdà-Rivas…
Oberta el 1/8/1998 per Esteve Sebastià i Raul Patiño. Està equipada amb spits en bon estat i és una via ben recomanable. La roca al tram inicial és una mica relliscosa, però més amunt es transforma en excel·lent i ens ofereix una escalada vertical molt agraïda…
Posteriors