Oberta el 9/7/2011 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la gran quantitat de turistes que passen per la zona, així com també a un àlbum de Roxette publicat al 1992…
Aquesta via ha passat per diferents fases. Originalment va ser oberta al 1981 per Albert Gómez, Pere Roca, Josep Solé i Remi Brescó, que només van deixar les reunions equipades. Posteriorment, el 12/06/1983 va ser reoberta amb el nom de Gwendal…
Oberta el 10/04/1994 per Armand Ballart i Koki Gassiot. Aquesta va ser la primera via de la Roca Gris, nom amb el que l’Armand i Koki van batejar aquesta roca. El nom de la via fa referència a un típic ball italià…
Oberta el 22/6/2002 per Josep Escofet, el seu fill Franc Escofet, Toni Sánchez, Jean Charles Peña i Francesc Garcia. La via ens ha agradat força, sobretot el magnífic tercer llarg…
Oberta a l’abril de 1994 per Josep Grau, Josep Estruch, Francesc Domínguez, Xavi Varela i Miquel Sala. És una de les grans clàssiques del vessant sud de Montserrat, una via molt agradable i amb roca excel·lent…
Oberta el 21/12/1991 per Joan Rovira, Ricard Darder i Amadeu Pagès, i parcialment restaurada anys més tard. És una via molt ben trobada, on destaquen el curiós slab inicial, i especialment tot el segon llarg, que recorre una espectacular fissura…
Oberta el 22/09/1984 per Manuel Muñoz en solitari, i reequipada amb parabolts al 2012. És una via molt ràpida i recomanable, que puja per una mena de columna adossada a l’agulla de la Magdalena Superior…
Oberta el 30/01/1981 per Manel Sugranyes, Oriol Pié, Manuel Pérez “Lete” i Evaristo Valera. Originalment era una via amb les assegurances distants, però al 2002 va ser reequipada per membres de la SEAM…
Oberta el 1/12/1957 per Joan Cerdà i Salvador Rivas, que van deixar l’itinerari pràcticament desequipat. Anys després, el 8/4/1985, en Manuel Muñoz va obrir l’Aresta Joan Manel trepitjant completament…
Oberta el 1/8/1998 per Esteve Sebastià i Raul Patiño. Està equipada amb spits en bon estat i és una via ben recomanable. La roca al tram inicial és una mica relliscosa, però més amunt es transforma en excel·lent i ens ofereix una escalada vertical molt agraïda…
Posteriors