Oberta al setembre de 1988 per Manuel Muñoz en solitari. És una via totalment recomanable de principi a fi, on destaquen l’excel·lent placa del segon llarg i, sobretot, la curiosa fissura del tercer llarg, que recorre una enorme llastra, tota una raresa a Gorros…
Oberta el 26/05/1978 per Manel Cajide i Joan Gràcia. Aquesta via no apareix a cap guia de Montserrat perquè, en el seu moment, els seus oberturistes no la van divulgar en considerar que era una via de poca rellevància. Amb els anys, però, s’hi han equipat diverses vies properes…
Oberta el 17/11/1987 per Manuel Gaztelu «Lito» i Josep Fornells. És una via de caràcter esportiu, originalment equipada amb spits i restaurada amb bolts el 2025. L’escalada als dos primers llargs és exigent, mentre que als dos darrers esdevé força més amable. La roca és excel·lent…
Oberta l’any 2003 per Toni Sànchez, Enric Domènech i Josep Escofet. El nom de la via fa referència al Grup Excursionista de Manlleu…
Oberta el 9/7/2011 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la gran quantitat de turistes que passen per la zona, així com també a un àlbum de Roxette publicat al 1992…
Aquesta via ha passat per diferents fases. Originalment va ser oberta al 1981 per Albert Gómez, Pere Roca, Josep Solé i Remi Brescó, que només van deixar les reunions equipades. Posteriorment, el 12/06/1983 va ser reoberta amb el nom de Gwendal…
Oberta el 10/04/1994 per Armand Ballart i Koki Gassiot. Aquesta va ser la primera via de la Roca Gris, nom amb el que l’Armand i Koki van batejar aquesta roca. El nom de la via fa referència a un típic ball italià…
Oberta el 22/6/2002 per Josep Escofet, el seu fill Franc Escofet, Toni Sánchez, Jean Charles Peña i Francesc Garcia. La via ens ha agradat força, sobretot el magnífic tercer llarg…
Oberta a l’abril de 1994 per Josep Grau, Josep Estruch, Francesc Domínguez, Xavi Varela i Miquel Sala. És una de les grans clàssiques del vessant sud de Montserrat, una via molt agradable i amb roca excel·lent…
Oberta el 21/12/1991 per Joan Rovira, Ricard Darder i Amadeu Pagès, i parcialment restaurada anys més tard. És una via molt ben trobada, on destaquen el curiós slab inicial, i especialment tot el segon llarg, que recorre una espectacular fissura…