La via Tomàquets d’Amagatotis es troba a la Palleta (també anomenada Trió del Mig), i va ser oberta al 1988 per Amadeu Pagès i Joan Rovira, amb la col·laboració de Joan Armengol que va obrir el primer tram de la via. El curiós nom de “Tomàquets d’Amagatotis” prové de la sèrie de còmics Gil Pupil·la…
La via de l’Esquei Fumat es troba al vessant est de la majestuosa Castellassa de Can Torras, i va ser oberta els dies 28/9/2006 i 5/10/2006 per Ricard Darder, Amadeu Pagès i Pep Vila. Ens ha semblat una via exigent, que obliga a escalar a tots els llargs…
La via Ferros secs va ser oberta l’any 1988 per Joan Armengol i Amadeu Pagès. El nom de la via fa referència a que al tram final passem per una bauma on hi ha diverses escàrpies antigues (“ferros secs”) que són la reunió d’una via desconeguda…
La via Matalot va ser oberta l’any 1992 per Joan Armengol i Amadeu Pagès. Un ‘matalot’ ho podríem definir com una persona corpulenta però una mica ‘curta de gambals’, i era una expresió que se’ls va enganxar d’escoltar-la dir sovint a un antic guarda del Parc de Sant Llorenç…
La via del Pi es troba a la Canal de les Bruixes, i va ser oberta l’any 1992 per Amadeu Pagès i Joan Armengol. Als primers metres hi ha un pas d’artificial llarguíssim, on per sort algú hi ha deixat un petit cordino, però tot i així costa arribar-hi…
El Sostre Loküs es troba al costat de la curiosa Balma de la Llosa (Sant Llorenç), i va ser obert l’any 1991 pel Joan Armengol i l’Amadeu Pagès. El nom de la via és en referència a que van ser escaladors de la colla dels Loküs els qui van descobrir aquest magnífic sostre fissurat (tipus “Separate Reality”)
La cara est del Setrill va ser oberta l’any 1992 per Amadeu Pagès i Joan Armengol. Es una vieta molt curta, però no és pas fàcil. L’inici és molt atlètic, hi ha bona roca al començament i molt dolenta cap al final…
La via Arrossaires va ser oberta l’any 1991 per Joan Armengol, Toni Vílchez i Amadeu Pagés. La primera tirada és maca i està ben protegida. A la segona tirada no he sabut trobar el darrer spit, segurament l’he tingut davant dels nassos, però no l’he sabut veure, per sort el tram final l’he pogut protegir amb flotants. L’equipament està una mica rústic, però en bon estat.
L’Astoret ha estat la meva primera experiència com a oberturista, l’hem obert l’any 2014 amb Amadeu Pagès, qui m’ha ensenyat com va això d’obrir una via. L’Amadeu ja tenia clar per on fer el traçat de la via sense trepitjar cap de les existents, una tasca gens fàcil en aquesta atapeïda paret…