La primera ascensió al Puro va ser l’any 1953 a càrrec de Manuel Bescós, Alberto Rabadá “Edil” i Angel López “Cintero”. La conquesta del Puro va ser èpica, els diferents Mallos ja havien estat escalats i només quedava pendent aquesta agulla. De manera resumida, la interessant història de la conquesta del Puro és la següent:
- Al 1947, la cordada formada per Mariano Cored, Martí, Esquiroz i Asín fan un primer intent, però acaba en tragèdia per la mort de Mariano Cored, que cau fins al terra quan només portava escalats uns 20 metres. Aquest accident provoca la primera prohibició temporal d’escalar als Mallos.
- Al 1950, la cordada de Víctor Carilla, Angel Serón i Fernando Millán fan 3 intents d’escalar el Puro. Al tercer d’aquests intents, en Víctor Carilla va aconseguir escalar uns 50 metres quan va tenir la mala sort que se li va desprendre un bloc que el va fer caure i li va tallar la corda. Aquesta segona tragèdia va provocar una nova prohibició temporal d’escalar el Puro, però igualment tampoc hi havia gaire cordades que s’animessin a intentar-ho…
- Al maig de 1953, la cordada catalana formada per Jordi Panyella “Pany”, Jordi Ayats i Jordi Salas aconsegueixen arribar fins al coll entre el Mallo Pisón i el Puro. Són els primers que aconsegueixen arribar tant amunt, però veient que les següents tirades portaran feina, han de baixar amb la idea de tornar-hi aviat.
- Unes setmanes més tard, la cordada de Manuel Bescós, Alberto Rabadá i Ángel López “Cintero” no demanen permís als catalans i fan un atac al Puro. Després de 52 hores d’esforços, aconsegueixen arribar a només 15 m del cim, però han d’abandonar enmig d’una forta tempesta.
- El 14 de juliol de 1953, la mateixa cordada d’aragonesos hi tornen i aconsegueixen fer cim, però se’ls fa de nit i han de bivaquejar. Al dia següent fan el descens i al poble coincideixen amb la cordada catalana que acaben d’arribar a Riglos i s’assabenten de la notícia. Segons diuen, en un primer moment en Pany es va emprenyar molt. Després, ja més calmat, al llibre de piades de Riglos va escriure: “Veníamos dispuestos a realizar su primera, pero… llegamos tarde! Sólo al saltar del tren, en el recién inaugurado apeadero de los Mallos, ya nos comunicaron que: ¡Ya han subido! Nos fuimos a desahogarnos en el Firé haciendo la travesía completa y contemplando a nuestras anchas un puro ya fumado por otros”. El 16 de juliol, en Pany i companys van fer la segona ascensió al Puro.
- El 25 de juliol de 1953, la cordada de Manuel Bescós, el seu germà José Antonio Bescós i Ángel López “Cintero” escalen el Puro, però el descens va acabar de nou en tragèdia. Malauradament, al penúltim ràpel va saltar el pitó que subjectava les cordes i Manuel Bescós es va precipitar al buit.
Orientació
Nord
Aproximació
Des del poble de Riglos prenem el camí evident cap al Mallo Pisón i a la seva esquerra tenim l’agulla adossada del Puro. Podem fer l’entrada Directa (molt polida) o l’entrada Original.
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #0.75 i tricams
Descens
Primer ràpel de 55 m per l’interior del Puro fins la reunió per sota del coll, segon ràpel de 50 m per la xemeneia, anem a l’esquerra seguint el passamà, tercer ràpel de 40 m i darrer ràpel de 35 m fins al terra.
Cordada
Niko Inglada, Cisco Figueroa i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
