Oberta els dies 5 i 6 de juliol de 1979, amb un bivac a la paret, per la cordada d’escaladors de Grenoble formada per O. Schulz i G. Dubouloz. Anteriorment, Rainier Munsch «Bunny» havia obert els quatre primers llargs, però va haver de baixar per manca de material de bivac. Posteriorment, la cordada de Grenoble va completar la via.
Tot i que originalment van batejar la via amb el nom de «Dièdre gris central», per algun motiu també es coneix com «Gritos y susurros», segurament en referència a la pel·lícula d’Ingmar Bergman. És una de les grans clàssiques de la Paret de Catalunya, un itinerari del tot recomanable.
És una via molt maca i variada, hi ha molta autoprotecció, però no resulta exposada. Hi ha alguns encastaments, així que pot ser bona idea anar-hi sense motxilla o, si més no, dur-ne només una per cordada. La roca és molt bona, tot i que una mica polida pel pas de les cordades.
Orientació
Oest
Aproximació
- Opció 1 (Pont de Montanyana): Des de Benabarre anem per la N-230 fins a Pont de Montanyana, però just abans d’entrar al poble prenem la C-1311 direcció Tremp i de seguida a mà dreta veiem un trencall amb un cartell «Reserva del Congost de Montrebei (8 km) que ens porta a l’aparcament de La Masieta (enllaç a Google Maps). Prenem l’ample camí en direcció al congost i després de creuar el pont penjat metàl·lic seguim per un camí excavat a la roca equipat amb un cable d’acer. Quan acaba aquest camí excavat abandonem el camí principal i prenem un corriol a a l’esquerra que va pujant paral·lel a la paret. Pugem uns 15-20 minuts fins arribar a peu de via, que és fàcil de reconèixer per una gran alzina que surt de la paret a uns 10 m d’alçada.
- Opció 2 (Àger): Un cop a Àger, prenem la carretera cap al Parc Astronòmic. Passats uns quilòmetres, prenem una pista a l’esquerra (indicació Castell de Sant Llorenç) i anem seguint la pista fins al Prat de Sant Llorenç (enllaç a Google Maps). Prenem el corriol que avança paral·lel a les parets, al principi planeja, després fa una bona baixada, la paret canvia d’orientació, trobem unes cordes que ens deixen sobre la feixa i baixem fins a peu de via, fàcil de reconèixer per una gran alzina que surt de la paret a uns 10 metres d’alçada.
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #4 (repetits fins al #1), fissurers i 2 bagues
Descens
- Opció 1 (Pont de Montanyana): Baixem uns metres per sortir del bosquet on es troba la darrera reunió i prenem un corriol marcat en direcció ascendent uns 40-50 m, fins que comença a baixar per un camí-tartera. Acabem arribant a un collet on podríem baixar fent ràpels però no val la pena, remuntem un petit esperó (poc marcat) i ara ja sí baixem fins al camí del congost.
- Opció 2 (Àger): Prenem un petit corriol que va pujant (fites) i quan arribem al punt més alt, baixa i arribem a una pista, que seguim una estona. Quan trobem dues fites molt juntes deixem la pista, i de seguida arribem a una fita gegant que ens indica el camí de baixada al Prat de Sant Llorenç.
Cordada
Cisco Figueroa, Niko Inglada i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
