Oberta l’any 1988 pel Antonio G. Picazo, és una via ràpida i tota equipada amb bolts. Segons hem llegit, inicialment la via tenia menys expansions, però al 2002 en un reequipament li van afegir unes quantes. Tot i no tenir cap tirada especialment destacable, en general és una via ben maca…
El Diedre Estomacal va ser obert l’any 2000 pels germans Albert i Oscar Masó. Es una via ben interessant, es tracta d’un diedre totalment desequipat, amb roca excel·lent i de bon protegir. L’única pega és que s’acaba massa aviat. La visió des de peu de via tira enrere, ja que sembla que hi hagi molta vegetació, però a l’hora de la veritat no emprenya gens…
La cara est del Setrill va ser oberta l’any 1992 per Amadeu Pagès i Joan Armengol. Es una vieta molt curta, però no és pas fàcil. L’inici és molt atlètic, hi ha bona roca al començament i molt dolenta cap al final…
La via Manel Roviras Llopart va ser oberta l’any 2010 pels germans Albert i Oscar Masó, i està dedicada a la memòria d’un dels escaladors pioners de Sabadell als anys 30…
La via Josep Aspachs va ser oberta l’any 2006 pels germans Albert i Oscar Masó. Es una via molt ràpida, amb roca a controlar, però correctament assegurada. La via està dedicada a Josep Aspachs, escalador sabadellenc…
La via Maya també s’anomena Segona Sense Monitor, i va ser oberta l’any 1986 per Jaume Crespo i Agustí Cardona. La primera tirada és poc vertical i té alguns trams de roca a controlar. A la segona tirada…
La Camel va ser oberta l’any 1986 per Joan Josep Sánchez, i ha estat restaurada amb bolts. Es una via vertical i força tècnica, on és crucial anar tota l’estona cercant el millor camí, ja que si te’n vas mig metre a la dreta o esquerra, ja no puges…
Oberta el 18/12/1982 per Ernesto López, Joaquín Olmo, Néstor Bohigas, Toni Garcia “Vikingo”, Albert Merino i Armand Ballart. La via segueix una línia directa i arrogant pel bell mig de la Roca dels Arcs. La línia és boníssima, llàstima que està molt polida…
La X a la Castellassa és una xemeneia ben maca oberta als anys 30, de la que malauradament no hi dades dels oberturistes. Les principals dificultats les hem tingut als primers metres en una lluita aferrissada amb unes bardisses tossudes que no ens volien deixar passar…
Mi Primer Amor va ser oberta l’any 1982 per Joaquín Olmo, Ernesto López, Toni Garcia (“Vikingo”) i Armand Ballart. Aquesta va ser la primera via del Pilar del Segre, i van triar el recorregut més evident…