Obert el 11/09/1985 per Joan Carles Serrano, Juli Périz i Joan Asín. Es tracta d’una via d’aventura molt poc equipada, que va a la cerca d’un característic diedre blavós que dóna nom a la via…
novembre 2020
La via Privilegi es troba al Serrat dels Monjos, va ser oberta al 1992 pel Koki Gassiot i Sergi Parcerisas, i aquell mateix any el gran Fredi Parera en solitari va obrir la Sortida Directa, que ataca el sostre de la manera més arrogant possible, és a dir, ben bé pel dret! L’any passat amb el Carles vam fer la Privilegi i, si la sortida original ja ens va agradar, …
És una de les primeres vies de la paret de Les Gaites, oberta per Enric Renom i Manuel Olmedo l’any 1974. Arribar a la Cova de les Gaites és poc agradable ja que la roca rellisca…
La Rosa d’Abril és una de les grans clàssiques de la Pala del Coll, oberta l’abril de 1990 per Jordi Marmolejo i Aureli Carnicer. La via consta només de 3 llargs, però són intensos, tant per l’escàs equipament com pels graus collats de la ressenya original. La via té un recorregut lògic, resseguint un sistema de fissures i diedres…
L’Agulla del Corb es troba al Massís de Sant Honorat, i va ser ascendida per primer cop el 20/10/1968 per Josep M. Anglada i Miquel Muñoz. Posteriorment, algú va equipar una variant Directa que ressegueix íntegrament la línia del ràpel. Aquesta via directa tira recte amunt just on comença l’interessant flanqueig de l’Anglada-Muñoz, un burí en bon estat ens indica el punt on les vies es separen. Totes dues són …
La primera via de la Paret de Catalunya va ser la GEDE al 1970, la segona l’Anglada-Muñoz-Vergés al 1971, i després van haver de passar uns anys fins que al 1978 diversos escaladors s’hi van fixar i van obrir moltes de les grans clàssiques de la paret. A destacar, la intensa campanya dels escaladors francesos al 1978-79 en que van obrir la Regard, Del 78, Corbeau, Diedre Audoubert, Marquises, Diedre …
Oberta el 5/8/1992 per Ignasi Cisa en solitari a la Roca Gran de Ferrús, una imponent muralla de conglomerat que es troba en un racó especialment maco i tranquil del Berguedà….
