La via Privilegi es troba al Serrat dels Monjos, va ser oberta al 1992 pel Koki Gassiot i Sergi Parcerisas, i aquell mateix any el gran Fredi Parera en solitari va obrir la Sortida Directa, que ataca el sostre de la manera més arrogant possible, és a dir, ben bé pel dret! L’any passat amb el Carles vam fer la Privilegi i, si la sortida original ja ens va agradar, ens vam quedar al·lucinats amb la sortida directa, que ressegueix un tram de sostre ben bé el doble de llarg. Des d’aleshores ens voltava pel cap d’anar-hi, però veient la ressenya i sabent que l’havia obert el Fredi, la veritat que no ho acabàvem de veure clar i ho anàvem demorant…
El Fredi va graduar el sostre d’A3+, que encara ho veiem factible, però el tram de V+ desequipat és el que em feia més respecte, ja que si el Fredi va decidir fer un cop de gas podia resultar un tram terrorífic… Després de preguntar a alguns coneguts, no vam aconseguir referències de ningú que l’hagués repetit, però almenys vam trobar la ressenya original del Fredi amb exactament el material que va utilitzar, que sempre dóna una mica de moral.
Bé, després d’un any hem anat madurant el tema, estem mentalitzats i sobretot il·lusionats per intentar el que per nosaltres ha estat un petit repte, d’aquells que et treuen de la zona de confort i no pots parar de donar-hi voltes perquè t’atreuen i acollonen per parts iguals… Vinga, ha arribat el dia, som-hi!
Hem començat per l’entrada directa i així variar una mica respecte a l’any passat. Val a dir que és igual d’exigent que l’entrada original, i la roca també és escamosa, així que no sabria dir quina de les 2 entrades és més recomanable, en tot cas és el peatge a pagar per poder gaudir d’aquesta via. Després venen la resta de llargs de la Privilegi, que ja coneixíem i són ben guapos. I llavors hem arribat a sota del gran sostre, i hem pogut admirar de nou la tremenda fissura que el creua de punta a punta… pufff, millor que no ens ho mirem gaire i anar fent pas a pas, que encara ens acollonirem… 🙂
No desvetllaré els detalls del llarg per no treure-li encant, però és una veritable joia, un llarg que hem gaudit moltíssim i no resulta exposat. Posats a comparar, té un punt que recorda a la Lusilla-Gil-Casanovas de la Gorra Marinera, però amb moltíssim més ambient. Per cert, després del burí (l’única expansió de tot el llarg), hem tirat recte amunt enlloc de flanquejar a l’esquerra tal com marca la ressenya del Fredi. Al llarg hi ha un parell de tacs, però no els hem utilitzat.
Diria que la via no s’ha fet en lliure i per les seves característiques té tota la pinta que es podria alliberar ja que hi ha fissura tota l’estona i la roca és bona, a veure si alguna cordada forta s’anima!
Orientació
Sud
Aproximació
Deixem el cotxe a l’àrea de Pícnic de l’Ermita de la Salut (enllaç a Google Maps). Pugem fins a les Coves del Salnitre i resseguim el camí en direcció est. Després de travessar tot el Serrat de les Garrigoses, passem el Torrent Fondo i allà comença el Serrat dels Monjos. Avancem fins que veiem clarament els característics diedres i el sostre de la Privilegi. L’entrada original va per l’esquerra, i uns metres a la dreta hi ha la variant directa (expansions visibles).
Material
20 cintes, fissurers, tricams, friends fins al Camalot #4 (repetits del 0.5 al 2) i 2 estreps. Si teniu opció de triplicar el 0.5, 0.75 i 1, doncs encara millor (nosaltres no portàvem cap friend triplicat). Hem pitonat un pas amb un universal mitjà, en cas de no pitonar cal fer un cop de gas de V+
Descens
Anem a la dreta (est) i trobem un corriol poc definit que ens acaba portant a una instal·lació de parabolts des d’on fem un únic ràpel de 45 m fins al camí. El ràpel es troba a la coordenada N 41º 34.490′ E 1º 50.815′ (enllaç a Google Maps)
Cordada
Carles Llovet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
