La Lusilla-Gil-Casanovas va ser oberta l’any 1965 per Miquel Lusilla, Agustí Gil i Jaume Casanovas. El Manuel Pérez “Lete” ha restaurat la via, i m’ha convidat a acompanyar-lo per així aprofitar per arreglar alguns detalls que havien quedat pendents.
La roca a tota la via és excel·lent, el recorregut és molt lògic i ara està tot restaurat peça per peça. A la primera tirada hi ha un flanqueig llarguíssim, però és fàcil i trobem algunes expansions pel camí. A la segona tirada cal anar al lloro de posar algun friend per evitar un bon pèndol al segon.
La tercera tirada és la joia de la corona, una magnífica fissura que ratlla tot el sostre, hi ha algun pitó i la resta a equipar amb flotants, és entretingut però es fa bé. A la darrera tirada, la primera expansió no es veu (queda uns 4 metres amunt).
Orientació
Sud
Aproximació
Aparquem al Monestir. Des de l’Estació Superior del Funicular de Sant Joan prenem el camí direcció a Sant Joan, i quan estem a l’alçada de la Gorra Marinera prenem un corriol a mà dreta que hi va directe. Un cop a la base de l’agulla, fem una grimpada i arribem a les ruïnes de l’Ermita de Sant Jaume, on es troba el peu de via.
Material
20 cintes, fissurers, tricams, friends fins al Camalot #1 (amb algun mitjà repetit) i un #4 (el #2 i #3 no calen), algun cordinillo i estreps
Descens
Es pot desgrimpar per la via normal. Si al darrer tram no ho veiem clar, hi ha una instal·lació per fer un ràpel de 20 metres.
Cordada
Manuel Pérez “Lete” i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
