La via de los Diedros ha passat a la història per ser la primera que van obrir junts Alberto Rabadá “Edil” i Ernesto Navarro, concretament el 2 de maig de 1959. El nom de l’agulla és en referència a Don Justo Garasa, un veí de Riglos molt apreciat perquè acollia a casa seva als escaladors d’aquella època i els donava informació de primera mà sobre les diferents vies.
Fa uns anys aquesta via va ser retroequipada i la van omplir de parabolts de dalt a baix, desvirtuant-la completament, però posteriorment algú amb més criteri va retirar tots els bolts afegits i només va deixar els de les reunions i algun de molt puntual.
La via és una petita joia, ens ha encantat, però cal saber on et fiques. Es una via d’aventura, exigent, amb trams de roca a controlar i molt poc domesticada. Al començament trobem diversos llargs de xemeneia que es deixen fer prou bé, però després el tema es posa més seriós i cal donar la talla.
Al sisè llarg cal gestionar molt bé les cordes per evitar els problemes de fregament. De fet, a mig llarg és recomanable improvisar una reunió abans de marxar cap a l’esquerra, o l’altra opció és seguir l’itinerari original que va recte amunt (l’hem pintat a la ressenya).
A destacar el vuitè llarg anomenat “El Tubo de los Chemequeos”, on haurem de lluitar per aconseguir superar un encastament agònic. El nom del llarg és en referència a tots els renecs que va deixar anar l’Alberto Rabadá per superar l’encastament, tant estret que per passar expliquen que es va haver de treure la samarreta. Les persones de constitució petita segur que trobaran aquest llarg més senzill, però a nosaltres ens ha costat passar, hem hagut de provar diferents estratègies i lluitar-lo una estona. Un cop superat, des del sofà de casa, s’ha de reconèixer que el llarg té la seva gràcia! hahaha
Tal com explica Alex Puyo al seu excel·lent blog a0avista, és una via que ha quedat oblidada amb el pas dels anys i que compta amb poques repeticions integrals, ja que nombroses cordades abandonen a la R7 davant la temptació d’enllaçar fàcilment amb la via normal, i així no fer el temut “Tubo de los Chemequeos”.
Orientació
Nord-oest. Es ideal per l’estiu ja que farem tota la via a l’ombra.
Aproximació
Sortim de Riglos en direcció als “Mallos Pequeños”. Passem de llarg la “Pared de los Buitres” (està prohibit escalar), prenem un trencall a la dreta, creuem un rierol i arribem a la Peña Don Justo.
Material
14 cintes i friends fins al Camalot #5. Opcionalment 4 pitons variats.
Descens
Un ràpel de 50 metres cap al vessant est i després baixem pel camí equipat de la ferrada.
Cordada
David Hita i Jordi Ceballos
Enllaços
A0avista
Alberto Rabadá en el Tubo de los Chemequeos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
