La Cerdà-Lluis va ser oberta l’any 1963 per Joan Cerdà i Eduard Lluís. Es una via amb poques repeticions, ja que al seu moment no es va divulgar i ara ha aparegut per primer cop al llibre de Gorros del Luichy. La via segueix una línia molt guapa, travessant un sostre per una minúscula fissura amb pitons d’època. Aquesta tirada del sostre està molt equipada, però la resta de via està pràcticament a pèl i no és fàcil de protegir.
A la primera tirada, després de l’expansió hi ha una important excursió fins a la reunió, que hem protegit amb un parell de pitons. La segona tirada és molt curta, té 3 passos d’Ae i després un vibrant flanqueig fins a la R2. La tercera tirada comença amb un diedre ben guapo, després travessem el sostre, i acaba amb un tram de Ae fins a la R3, a la tirada podem posar diversos friends per no dependre tant de les peces de museu. A la darrera tirada sortim cap a la balma (on podem posar un friend a caldo), i després es tracta de buscar la línia més fàcil fins al cim.
Orientació
Sud
Aproximació
Aparquem al Monestir. Des de l’Estació Superior del Funicular de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Just abans d’arribar al Gorro Frigi ens desviem a l’esquerra i pugem per la canal que separa la Magdalena Superior del Gorro Frigi. Un cop al coll, baixem per la banda contrària i anem resseguint la paret cap a l’esquerra fins arribar a peu de via.
Material
15 cintes, 3 pitons variats, friends fins al Camalot #2 i estreps
Descens
Ràpel de 45 metres (o dos ràpels curts) per la via normal (cara est). Anem a cercar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.
Cordada
Manuel Pérez “Lete” i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
