Oberta el 18/11/1934 per Isidre Suana, Manuel Closa, A. Miralda i S. Prat. Aquesta obertura apareix publicada al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, on es refereixen a l’Agulla de l’Arbret com un “formidable turó, ratllat verticalment fins al mig per una canaleta” i descriuen que hi van pujar pel vessant oest.
Aquesta via també es coneix curiosament com a Mompart, ja que Albert Mompart i Enric Sola la van escalar l’any 1954, però potser desconeixien que ja havia estat oberta 20 anys abans. És una via que tots hem vist infinitat de vegades en qualsevol aproximació per agulles, amb un recorregut d’una lògica aclaparadora, però que curiosament no s’ha escalat massa i es troba en un magnífic estat salvatge. L’itinerari es troba pràcticament desequipat, amb roca a controlar al primer llarg i després un encastament força mantingut on ens hi haurem de posar bé i rumiar com ho protegim (per anar bé, friends del #5 en amunt).
En aquesta agulla hi trobem una altra xemeneia pel vessant est, un itinerari també del tot recomanable.
Orientació
Oest
Aproximació
Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i pugem direcció nord per la Canal de les Bessones. Quan arribem al coll entre les Bessones i l’Agulla de l’Arbret, anem cap a l’oest i enfilem amunt per una canal arbrada que puja a tocar de La Podrida.
Material
8 cintes, 1 baga i friends fins al Camalot #5. Recomanable repetir el #5, i opcionalment 2 universals per la primera tirada.
Descens
Un ràpel de 50 cap al vessant est (possibilitat de fraccionar-lo en 20+30)
Cordada
Mateu Maglia, Cesc Aldabó i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
