No hi ha dades de l’any d’obertura, només hem trobat la informació que apareix a la Guia de Sant Benet, on posa que va ser oberta per Vílchez i Pavo (algú sap qui són?)…
2024
berta el 9/7/1979 per Manel Solís i Pep Godoy en 3 atacs. És la primera via llarga de tota la zona del Pessó a Collegats (incloent les Moles, Roca i Circ del Pessó), així que van haver d’obrir tota la traça del camí d’aproximació i també el recorregut de baixada…
La travessa de les 4 puntes és un magnífic recorregut al Midi d’Ossau que enllaça les puntes Jean Santé, Punta de Aragón, Grand Pic i Petit Pic (en aquest ordre). Al 2020 vam fer un primer intent amb el Kim Gil però al llarg del recorregut vam haver de rectificar l’itinerari…
Oberta el 20/01/1958 per A. Soriano, J. Lacasta, José Antonio Bescós, Rafael Montaner i Juan José Díaz. És una interessant xemeneia que amb una dificultat assequible…
Oberta el 23/06/2008 per Edu Sallent i Quim Bretcha. La via transcorre a l’esquerra de la Font, i en poc temps s’ha convertit en una de les clàssiques més reeixides del Pedraforca gràcies al seu recorregut elegant i directe…
Preciosa via pirinenca oberta el 3/6/1979 per J. Gramont i Daniel Gillereau que van arribar fins a la bretxa de la R5, i uns dies més tard J. Gramont i Robert Alarcon van obrir la resta de llargs fins al cim…
Oberta el 5/8/2007 per Joan Miquel Dalmau, Loli Robledo i Josep Sánchez. Es troba a la Serra de les Lluernes, un indret molt tranquil on Joan Miquel Dalmau va obrir diverses vies com la Tsering, Kei, Inuk, etc.. Comparada amb aquestes, la Innominata és ben bé el doble de llarga…
Oberta el 9/10/2004 per Joan Miquel Dalmau i Loli Robledo. La via es troba al Serrat de les Lluernes (entre el Projectil i el Cavall Bernat), està generosament equipada amb parabolts i és molt poc obligada. Gràcies a la seva orientació, és ideal per qualsevol tarda d’estiu…
Oberta el 26/11/1972 per Josep Piera “Kelo”, Francesc Burgos “Kiku” i Manel Gasca. És una via inèdita que no apareix a cap guia ni butlletí, ja que en el seu dia no la van divulgar. Ens ha semblat una via molt bona…
L’Esperó Nord del Mallo Pisón fa gairebé 300m i és el major desnivell de tot Riglos. És una línia preciosa que resulta ideal en dies calorosos, ja que fins a la R7 (vires d’escape) tenim ombra assegurada. L’itinerari va ser restaurat l’any 2013…