Oberta al voltant dels anys 70 per Pere Casanellas i Franz A. Ludwig. Més tard, en plena febre vuitantera, es van va tallar tots els burins originals i es va reequipar per a fer-se únicament en lliure, rebatejant-la com a Gavilán Pollero (7b+). Aquesta via va esdevenir tota una icona de l’escalada de dificultat a Montserrat, i apareix a la portada de l’antiga guia de Sant Benet (Desnivel), on s’hi veu el Salvador González assegurat pel Josep Maria Alsina.
Passats uns anys, es van adonar que el reequipament no era correcte, i es va consensuar tornar a afegir alguns caps de burí per a que també es pogués fer en format clàssic, tal com està actualment. Amb altres vies antigues de Sant Benet no ha passat el mateix: van ser reequipades com a vies dures en lliure i així es van quedar. Un clar exemple és la Torres-Iborra-Angel a la Momieta, on el primer llarg va ser reequipat pel Josep Maria Alsina, rebatejant-la com «Ha mort la TIA» (7a+) i ja no es pot fer en Ae.
Ens ha semblat una via ben recomanable. Cal aclarir, però, que, a diferència del que indica la ressenya d’Escalatroncs, no s’hi ha de fer cap pas de ganxo. Un breu comentari dels diferents llargs:
- Llarg 1. Comença amb un flanqueig força amable cap a l’esquerra, i després cal vigilar perquè hi ha diverses línies de bolts, hem de seguir la de l’esquerra, on hi trobarem alguns burins.
- Llarg 2: Als primers metres hi falta un burí original, i hi ha un pas difícil per arribar al primer bolt; actualment és el pas més obligat de la via. Després, quan ja estem al desplom, havíem llegit que calia fer un pas de ganxo, però si ens hi fixem, amb els caps de burí podem arribar a la reunió sense dificultat.
- Llarg 3: Un preciós llarg en lliure que suposadament és V+, però és grau «de Sant Benet». En tot cas, hi ha força equipament i resulta poc obligat. Hem fet la reunió marcada com a opcional.
- Llarg 4: Un bonic llarg final que ofereix moltes opcions d’autoprotecció. Ens ha semblat que fa ben bé 45 m, a tenir en compte si es vol enllaçar amb l’anterior, ja que surten més dels 50 m indicats a la ressenya d’escalatroncs.
Orientació
Sud-est
Aproximació
Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet i prenem el camí que passa per darrera del refugi en direcció oest. Passem per davant del Gat i a continuació arribem a la Roca d’en Barberà.
Material
10 cintes, friends fins al Totem lila (0.5), 3 xapes recuperables, 2 bagues per a merlets i estreps. Tricams opcionals
Descens
Curt ràpel cap al vessant nord.
Cordada
Martí Llobet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
