Oberta al 1967 a càrrec principalment de Raymond Despiau, qui va ser el gran promotor d’aquesta via. Aquest gran escalador pirinenc va perdre la vida al 2013 quan va patir un atac de cor mentre escalava la via Performance a Collegats.
L’obertura va tenir lloc en diversos atacs on sempre va participar Raymond Despiau, però acompanyat de diferents escaladors:
- Del 10 al 15, i del 18 al 21/7/1967: Despiau i Antoine de Boysson van equipar els 2 terços inferiors.
- Del 2 al 6/8/1967: Despiau i Jean-Claude Lucquet van accedir per la via normal i van equipar el terç superior.
- Del 22 al 23/8/1967: Despiau i Patrice de Bellefon van unir aquests dos trams i van fer el primer recorregut integral.
Es tracta d’una via espectacular, amb un ambient increïble i un entorn preciós. Amb tota raó, es troba a les seleccions de millors vies del Pirineu, és un itinerari del tot recomanable. Roca a controlar als primers llargs, però després es excel·lent.
Fa uns anys va ser reequipada parcialment (pensant en l’escalada en lliure), però encara hi ha les curioses xapes originals que podem utilitzar passant-hi un tascó o cable pel darrera. Havíem llegit que al llarg de després del flanqueig hi havia trams de 6b obligat amb grans caigudes potencials perquè no hi havia cap xapa original, però no és correcte. Aquest llarg de després del flanqueig sí que és la més obligada de la via, però el grau obligat no passa de 6a i les xapes originals sí que hi són. De xapa xafada només n’hem vist una, que amb un pitó pla segurament es podria separar una mica de la paret i tornar-la a deixar aprofitable.
Algunes dates significatives de l’Spigolo Sud:
- 1981: Erick Boileau, Dominique Perrin i Pierre-Jean Pradalier van obrir la sortida directa (6c).
- 1984: Serge Casteran i Jean-Marc Pic van fer la primera ascensió en lliure, amb un grau de 7b.
- 1984: François Carrafancq la va escalar en solo integral !! Aquest escalador va néixer a Lescun, i la seva família porta l’Hôtel Du Pic d’Anie (Lescun).
Orientació
Sud
Aproximació
Travessem la Frontera pel Túnel de Somport, anem cap a Lescun i acabem aparcant a Pont Lamary (enllaç a Google Maps). Prenem el camí fins a les Cabanes d’Ansabère (s’hi pot dormir), seguim el GR direcció al Collado de Petrechema fins que tenim la via al davant, i pugem el darrer tram pel dret per la tartera. Per accedir a peu de via fem una curta grimpada (uns 15m) en diagonal a la dreta. La reunió es troba en un còmode balconet, on hi ha un spit.
També es pot fer l’aproximació des del Refugio de Linza (Ansó). El temps d’aproximació és molt similar, ja que Linza queda més lluny en distància, però en canvi hi ha gairebé 200m menys de desnivell. El parking de Pont Lamary està 1160m d’alçada, mentre que el Refugio de Linza està a 1340m.
Material
16 cintes, 8 fissurers petits per escanyar burins antics, friends fins al Camalot #2, algo per escanyar un espàrrec de parabolt i estreps. En cas d’anar justos de grau, pot anar bé algun universal curt pel llarg de després del flanqueig.
Descens
Des del mateix cim baixem uns 20 m fins a la instal·lació de ràpel. Veurem que hi ha 2 instal·lacions, millor anar a la més moderna, que queda uns metres per sota, des d’on amb un únic ràpel d’uns 25m arribem a una àmplia terrassa. A partir d’aquí ja no caldran més les cordes.
Desgrimpem amb compte per la dreta (no anar cap a la gran canal de l’esquerra), i de seguida ens anem dirigint cap a l’esquerra fins arribar a l’aresta, la resseguim i arribem a la bretxa que separa l’Agulla Petita i el Petit Pic. Seguim el corriol penjat fins arribar a una canal evident de terra i la remuntem amb compte (segon grau). Baixem fins al Collado de Petrechema i desfem el camí d’aproximació.
Cordada
Edgar Tous i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
