La CES a la Bessona Superior va ser oberta l’any 1955 per Andreu Sorolla, Jordi Lladó, Josep Vilana i Francisco Pérez, aprofitant l’evident fissura que ratlla horitzontalment la Bessona Superior, i que podem veure perfectament des del Refugi.
Aquesta va ser la segona via de la Bessona Superior, després de la via normal que ja havia estat oberta al 1943. Totes dues són petites joies, injustament oblidades, d’aquelles que per algun estrany motiu han quedat en l’oblit i pràcticament no es repeteixen avui en dia. De fet, una boníssima combinació seria fer aquestes 2 vies seguides, ja que comencen al mateix punt.
La via té un característic i espectacular flanqueig d’uns 25 metres. En aquest flanqueig hi trobem 1 pont de roca, 2 pitons i una savina, i és recomanable dur almenys un parell de pitons per protegir, ja que els friends costa que quedin bé. Originalment aquesta tirada la van marcar de A1, però surt bé en lliure (V/V+ força mantingut). Antigament feien reunió pitonant al final de la fissura, però ara és més fàcil desgrimpar uns metres i anar a cercar la reunió de l’Aresta Brucs.
Orientació
Est
Aproximació
Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i pugem direcció nord per la Canal de les Bessones. Passem pel costat de la Bessona Inferior, la voregem i la via comença en una canal que hi ha al vessant nord entre la Bessona Inferior i la Superior. Un cop allà, en primer lloc cal fer una grimpada fins al coll entre les dues bessones, després una petita xemeneia en X i un canvi de paret, que ens permeten accedir al frontó del vessant est de la Bessona Superior.
Material
10 cintes, friends fins al Camalot #1, tricams, 2 bagues i 3 pitons variats
Descens
Dos ràpels de 30 m, el primer des d’una reunió de parabolts al cim, i el segon des d’un arbre
Cordada
Mateu Maglia, Silvia i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
