Equipada per dalt el 6/11/1998 per Guillem Arias, Joan Oliva, Núria Closa, Jordi Solans i Ramon Lluís Closa, en un dels esperons més cridaners del vessant nord de Sant Honorat. La via està tota equipada, la roca és un conglomerat boníssim i l’entorn és idíl·lic…
La via Normal a Les Tisores (o Orelles), va ser oberta l’any 2010 per Joan Vidal “Indi” i Josep Rodríguez “Rodri”. La roca és precària, però la via es troba molt equipada…
La via CES al Cap de Mort va ser oberta l’any 1952 per Miquel López, Teresa Lladó, Josep Lladó, Andreu Sorolla i Rufí Nogués, tots ells membres del CES…
La via Dels Sostres va ser oberta al 1979 per Xavier Nicolau, Santi Marzo Freixas i J. Lluís Benito, amb la col·laboració de Juan Carlos Ferrero. Es una de les grans clàssiques de l’Aeri, una via amb alguns trams d’una estètica increïble i molt recomanable…
El van batejar inicialment com a “Grand Diedre”, i va ser obert els dies 21 i 22 juny de 1978 pels francesos Louis Audoubert i Marc Galy. Aquesta és una de les grans clàssiques de la Paret de Catalunya, una via imprescindible!
Oberta l’any 2014 per Marc Segarra i Josep Maria Cano “Canito”. Des de la carretera no donaries un duro per aquest pany de paret, però és una via molt bona i ben trobada…
Alta Tensió va ser equipada l’any 1983 per Marcel Millet, és una via recomanable, amb aproximació mínima i bones vistes. La via és molt variada…
Oberta l’any 1988 pel Antonio G. Picazo, és una via ràpida i tota equipada amb bolts. Segons hem llegit, inicialment la via tenia menys expansions, però al 2002 en un reequipament li van afegir unes quantes. Tot i no tenir cap tirada especialment destacable, en general és una via ben maca…
El Diedre Estomacal va ser obert l’any 2000 pels germans Albert i Oscar Masó. Es una via ben interessant, es tracta d’un diedre totalment desequipat, amb roca excel·lent i de bon protegir. L’única pega és que s’acaba massa aviat. La visió des de peu de via tira enrere, ja que sembla que hi hagi molta vegetació, però a l’hora de la veritat no emprenya gens…
La cara est del Setrill va ser oberta l’any 1992 per Amadeu Pagès i Joan Armengol. Es una vieta molt curta, però no és pas fàcil. L’inici és molt atlètic, hi ha bona roca al començament i molt dolenta cap al final…