Oberta el 20/10/1981 per Joan Chaparro “Chapi” i Jaume Grau. Els 2 primers llargs pertanyen a altres vies més antigues (el primer és del Diedre Cursillista, i el segon de la via GER), però la resta de llargs sí que són de nova obertura…
Aquesta via consta a tot arreu com una obertura de la cordada Banzo-Sáez, però hem detectat que és un evident error històric, ja que en Jesús Banzo va publicar l’obertura Banzo-Sáez a la Revista Cordada de 1969 i descriu que van pujar per la xemeneia…
Hi ha dues cordades que s’atribueixen l’obertura d’aquesta preciosa xemeneia. Per una banda, Jesús Banzo i José Sáez van publicar a la Revista Cordada una detallada explicació d’aquesta obertura realitzada el 31/8/1969 i que van batejar com Fisura Banzo-Sáez. Degut a un error històric que hem detectat, la Banzo-Sáez consta malament a tot arreu…
Oberta el 12/07/1936 per Sebastià Figuerola i Roger Sanromà, just 5 dies abans que esclatés la Guerra Civil. És una via històrica, ja que va ser la primera de la Paret de Penya Roja. Molts anys després, sense saber que l’itinerari ja era obert, es va reequipar i batejar amb el nom de via “Cursetista”.
Segons indica en Josep Jané al seu llibre “Guia d’escalada clàssica a les Muntanyes de Prades”, la Variant Cabré va ser oberta a la segona meitat dels anys 40 per Sebastià Figuerola i Miquel Queralt. Es troba equipada amb pitons i la roca és excel·lent…
L’Anglada-Vergès al Castell Dalmau va ser oberta per Josep M. Anglada i Eli Vergés el 9/5/1965, en el transcurs de la celebració de les 200 escalades al Castell Dalmau. Aquesta imponent agulla va ser durant molt anys l’escola d’artificial de les Muntanyes de Prades, gràcies a la seva verticalitat i una magnífica roca calcària…
La via Santacana a la Penya Roja ressegueix una espectacular fissura i no hi ha cap informació de l’any en que va ser oberta ni per qui. Tot i el nom de la via, no hi ha cap informació enlloc que confirmi que en Josep Santacana obrís aquesta via…