Oberta el 24/9/1959 per un col·lectiu d’escaladors del GAM del Club Muntanyenc Barcelonès. Concretament, hi van participar Josep M. Anglada, Daniel Alegre, Eduard Auqué, Joan Boladeras…
La Pany va ser oberta el 20/7/1941 per Jordi Panyella «Pany», Joan Rodríguez i Lluís Morera, i ressegueix el terreny més assequible i evident per accedir a prop del cim del Calderer, a un punt que els oberturistes van anomenar Collet de la Cova. De fet, inicialment volien escalar el Gat, però es van desviar involuntàriament a la dreta i van acabar obrint aquesta via….
La Canal Sud-Oest va ser oberta l’any 1929 per Josep Tintoré, Isidre Suana i Manuel Closa. Aquesta via es troba a la banda contrària de la Normal. El diedre de la primera tirada no s’ha de seguir fins al final…
Oberta el 25/11/1985 per Jaume Ganges i Albert Ibáñez. Es una bona via per pitonar una mica, i amb una segona tirada de diedre força guapa. Al tram desplomat d’A3 millor no encantar-se gaire…
Oberta els dies 2 i 3 de novembre de 1960 pels membres del GEDE, Jaume Mas i Josep Maria Brullet. I no va ser fins 4 anys més tard, que el 12-13 de setembre de 1964 el Miquel Lusilla i l’Agustí Gil…
La Canet-Rosales-Alonso va ser oberta l’any 1975 per Nandi Salas, Ramon Sànchez i Magda Ortiz, en homenatge a 3 escaladors sabadellencs que havien mort recentment en accidents d’escalada…
Los Mares del Sur es troba al Trió oest dels Pollegons (conegut com a Pollegó oest) i va ser oberta l’any 2001 per Josep Escofet, Josep Maria Esquirol i Jean Charles Peña. La via té alguns trams interessants i permet acabar de completar la protecció…
Oberta el 30/6/1928 per Lluís Estasen, Josep Puntas, Jofre Vila i Josep Rovira. És la gran clàssica del Calderer, una via plena d’història…
Oberta el 18/09/1955 per Albert Mompart (a diversos llocs el seu cognom apareix mal escrit com Montpart) i Antònia Caparrós. És una de les grans clàssiques del Gorro Frigi…
L’Anglada-Guillamón va ser oberta el 28/05/1959 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. Es una via ideal per l’estiu, l’hem fet quasi tota a l’ombra i ens ha encantat. La segona tirada fa respecte, però una vegada en matèria, es deixa fer prou bé i és espectacular. Una via del tot recomanable. Orientació Nord Aproximació Des del Monestir de Montserrat anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de …